Era negra com la sutja,
aquella nit no s'adormia
entre xarrucs de festa.
Alçaven massa la veu
i agitava nerviosa damunt la taula
sa brillantor la panderola.
La tenia corpresa i l'estimava,
la meua mascota negra
dins d'una caixeta de cartró.
L'acaronava així es movia
per adormir-la, per tranquilitzar-la,
però al tocar-la suaument
la vaig prémer massa
i tristament perdé una pota.
Aviat marxí a una illa deserta
encara solitària i pura.
La travessava una séquia
a mode de canal artificial
on hòmens aborígens
tenien una habitació secreta.
Una màquina de cristall
amb una dona despullada a dintre.
La seua carn era transferida
en la distància a un esquelet.
Amb quina força descarnada!
L'home rebia la carn i revivia;
ella, desposeïda de carnús,
en ossos nus quedava
però no moria, l'abraçava,
el premia entre els seus braços
i al besar-lo tota ella s'entregava.
aquella nit no s'adormia
entre xarrucs de festa.
Alçaven massa la veu
i agitava nerviosa damunt la taula
sa brillantor la panderola.
La tenia corpresa i l'estimava,
la meua mascota negra
dins d'una caixeta de cartró.
L'acaronava així es movia
per adormir-la, per tranquilitzar-la,
però al tocar-la suaument
la vaig prémer massa
i tristament perdé una pota.
Aviat marxí a una illa deserta
encara solitària i pura.
La travessava una séquia
a mode de canal artificial
on hòmens aborígens
tenien una habitació secreta.
Una màquina de cristall
amb una dona despullada a dintre.
La seua carn era transferida
en la distància a un esquelet.
Amb quina força descarnada!
L'home rebia la carn i revivia;
ella, desposeïda de carnús,
en ossos nus quedava
però no moria, l'abraçava,
el premia entre els seus braços
i al besar-lo tota ella s'entregava.
