Quan trontolla la fé

De vegades veig un cuc
i no tinc remordiment.
Bavós i pansit com un jonc,
en sequera de l'estiu,
sembla un home poderós,
superbi, onerós i lasciu.
Llavors pense en un Déu,
un cel ple de llumins
i estels per al repòs,
i no trobe firmament,
sols un cuc bavós
i tot pudent.

Veles i Vents dijo:

La fe, els retrets interiors i la recança d'haver-la perduda són temes ben interessants, especialment per qui hem tingut una educació religiosa i uns valors fermaments arrelats dins el nostre humanisme. Un plaer passar a saludar-te.

Haz clic para expandir...

Gràcies, veles i vents, per passar-te per la meua poesía. Salutacions cordials.