Ramon Llull (randa )

A l´illa de Mallorca hi ha
una montanya màgica,
no és negre ni blanca,
qualque día s´amaga,
de nít tot vigila
i a l´amor exalta.

Potser no està a Escorca
potser esta més lluny,
a mí sí molt m´importa,
quan pens amb orgull
hi visqué Ramon Llull
saviesa nascut a Mallorca.

T illuminares allá enlaire
on els deus l´aire respiren,
fins i tot entrares al caire
allà on els àngels viuen,
escrivint caramull de llibres
regant el món de sàvia ciència

I heu feres amb tres llengües,
llatí, arab i en català,
l´Inquisició la del Islam cremà,
de les llengües que ens deixaren
català,la que més estimaves
la que ens han volgut vetar.

Quan te lleixes me`n donc
que passaran milions d´anys,
els bon sentiments del cor
amb els teus no mai seran estranys,
aquests son de l´Amat la llavor
que sembrares al pít dels humans.

Sent per tu gran admiració,
fins i tot sana enveja,
de nit a meva inspiració
quan escric amb estels de seda
els qui estan a teva dimensió
és perque m`illuminis el poema.

Ara sé on està la muntanya,
brosta d´una rosa celestial,
és l`encaix que duu el vestit,
està plena d´encis espiritual,
és on t`apareix Jesucrist.
Randa és més que una Catedral.

 

Molt bo, Un poema espectacular.
M´ha agradta molt.

Felicitats amic

Joan