Sangonereta

Xé, ¿tu eres valencià,
home, Sangonereta,
que t`omplis la panxeta
fent una animalà?

Anaves en la barqueta,
et van fer un senyor
i ara perds lo millor
per la sola boqueta.

Buscaves el calor
en la concupiscència
i aixina la conciència
perd el seu esplendor.

Ara tingues paciència
perquè te`n vas en Déu
que la miseria veu
tal com ho fa la ciència.

Adéu, fill meu, adéu,
ja no ne vullgues més
de cràpula ni res
que mires com no es deu.

 

Sangonereta no va saber dir prou. Sangonereta visqué altres temps. No podem jutjar ni a ell ni al fill del paloma que també era un paloma. En aquell temps ser malfaener era un crim i així acabà el netet paloma:
Embolicadet, pobret meu, en uns bolquers surant per l'albufera.

 

En realitat, si alguna cosa es jutja aci, son els temps moders. No recorde ara bé quina idea tenia en el cap, pero anava la cosa per ahí. Lo de Sangonereta, es per que donava risa i llàstima al mateix temps, com en els teps moders. Podem riuremos també de la rasa humana i arribar llunt... No crec que Blasco Ibáñez vullguera fer massa risa no obstant.
Gràcies pel comentari. Bona novele desde luego.