Sense sentit

Tot es paga molt car.
Un dia, fent una becada*
li vols trobar sentit a la vida
no per una mena de sobtat estranyament
sinó pel fet contradictori
d’haver viscut evitant-lo.
El pare és mort, i sa figura
es va esvair com una taca d’oli
que lleva la potassa
en la rentadora.
La mare, segrestada,
dins d’una bombolla,
s’ha anat fent fonedissa
amb el silenci de la neu
i la violència d’una pedregada.
Tots dos estan molt lluny
de l’epicentre d’este instant.
He fet amb els records tantes bugades
que els pares ja no semblen ser mes pares
i qualsevol vell retut
em fa pensar sobre el sentit de la vida,
no per una mena de sobtat estranyament
sinó perquè només hi pensava de xiquet,
però aquells pensaments no tenien mètode
i malauradament no li l’he trobat mai,
de sentit,
a la vida,
sempre perdut en mil urgències
o rodolant en la més absoluta misèria
sense pensar que un dia
voldria saber perquè he sobreviscut
en comptes de viure la vida en què somiava.


* becada= dormida curta