Si t'han ferit...

Plora com un malalt ho fa al llit,
quan l'enfermetat li obre el ventrell
i li remena allí dins, si t'han ferit
quan no esperaves, quan els ulls
havies tancat i una besada roja
com una flors, cercaves
que caigués mansa
i ell se'n va anar.. vas sentir
como es tancava la porta,
les seves passes fugint,
si t'han ferit, tan, molt,
que quasibé no saps plorar,
si tot fa tan mal
que no saps si et moriràs,
acota el cap, que resti amagat
entre aquestes mans blanques
que tremolen i no el saben agafar,
repassa totes les històries,
buida la memòria,
resta nua i trasparent,
sigues la pluja i el vent
del nou dia que t'acaronarà.
Si t'han ferit... digues que si.

 

Jacobino,una forta abraçada. Segueix pel mateix camí.

 

Moltes gracias Àngel!

 

muitos abracos.