Sota l'ombra dels xiprers

Una ombra prompte seràs
sota l'ombra dels xiprers ,
una ombra que no fa ombra ,
cendra , pols , un ja no res .
Una quimera , un malsomni ,
un lleu record i no més ,
una foguera esgotada ,
un llumí que no és encés ,
un sospir sobre la terra
que ha romàs el que un bes ,
una ombra que no és ombra
sota l'ombra dels xiprers ....​

 

No has de ser tan pessimista. Mai arribaràs a ser un malson per a ningú. Per a mi sempre serà un plaer llegir-te, Mariano. Lluís.

 

Angel, no me he enterado de na....saludos

 

Lluis, ja vaig camí del no ser.
Josvall, lo siento. Viene a decir algo así como que pronto seremos una sombra en el recuerdo bajo la sombra de los cipreses.

 

Tots anem per eixe camí i ningú no s'escaparà ni quedarà dempeus. Però sé que és inevitable pensar-ne perquè jo també ho pense. No obstant això hem de riure i gaudir de la vida perquè el món s'acaba. Lluís.

 

Ahh, que seremos sombras, bueno, creí que era algo peor...Pues a ser sombras...

 

No hi ha que tindre por. La por només a patir. M'alegra que estigues conectat.

Sombras y ceniza Josvall.

 

Precioso poema compañero, me sorprendes, bello juego de palabras. EStrellas desde Valencia. bona nit.

 

Desde Xirivella Gracias Terrin. Ya ves, que cerca estamos.