Tornaràs

p { margin-bottom: 0.21cm; }

Tornaràs, flor dels meus somnis,

als meus somnis a florir

i , si no, llum de ma vida,

i si no , serà el perir.

Esclataràs, rosa encesa,

com la flama d'un llumí,

dels teus pétals, sang vermella,

la saba estarà robí.

D'or ton nom, Amira bruna,

és dolç record per a mi,

ta imatge resta esvaida,

romàs jo cec al meu llit ...​

 

No he podido "entender" todo, Angel... pero la belleza del sonido, la música del lenguaje va más allá de las formas (iba a decir del ropaje, pero sería un mal ripio, je, je...) Hermoso poema que, no sé por qué, me ha llevado a las suaves colinas de Ibiza.......ya sabes, mi equipaje... (y dale con los ripios...)

 

Las colinas son las de la orilla de enfrente, o sea, Cullera.

 

Cullera con ese lenguaje...? Bien por la resistencia...

 

Una "cullerenca" inspiró estas letras. Una buena amiga.

 

Ja m'agradaria saber qui és eixa Amira Bruna que et va fer perdre el somni i el seny. Ja m'ho contaràs. Has dit que de la Ribera?
Eixes feres son més perilloses que el riu que travessa la comarca. M'ha agradat molt el lirisme que destil·len els teus versos amorosos i enyorosos. Lluís.

 

Gràcies Lluis. El platonisme me pot.