Una cançó llunyana

Una cançó llunyana,
L’ànima adormida que jau,
trèmula,
al remot paisatge dels records,
dels anys que acudeixen a la meva memòria,
de la suau remor que se’n va fent
una pluja trista de silencis
caient a les meves mans
com a pètals marcits,
com a paraulesde fàstig
enmig de la malenconia...
una cançó llunyana,
l’esperit d’un pardal engabiat,
la nit,
el silenci,
l’esperança d’un trist ressò,
l’angoixa,
la soledat que jau dintre meu,
un diluvi de mirades,
llàgrimes que cauen
des d’un núvol blau,
des d’un cel d’ombres,
des del silenci i el fàstig,
des de la darrera paraula,
la paraula trista,
la malenconia,
el paisatge sense lluna
d’aquests versos sense ombres...
una cançó llunyana,
trista,
trista cançó
de ma tristesa llunyana...

 

Hola!

Quanta anyorança hi ha a les teves paraules...
Molts petons desde Barcelona(Catalunya):::hug:::