Vent d'estiu

Rere el vent d'estiu, la pluja de tardor,
dels arbres a l'ombra, el sol un cremor,
vida en parella, de llibertat enyors,
gorja de renúncies, les rialles en plors.
Romàs eixe egoisme i tries el millor,
sabent que ets esclau et creus ser el senyor.
​

 

Ja fa un temps que el vas pujar, pero no l'havia vist. Em fa l'efecte que els mateixos rims donen un ritme trist i planyívol. Un eixemple de la teua habilitat poètica. Luis

 

Gràcies Lluis. Sí . Es tristor.