Volguera...

Volguera que les ones
gronxaren la meua ànima;
llençols de blanca escuma
cobriren el meu cos,

que els peixos argentífers,
espills de blanca lluna,
creuant les blaves aigües
dugueren al teu port.

Volguera que l'arena,
daurada i ben calenta,
escalfara els meus ossos
glaçats per la paor,

que el foc del sol cremara
la nafra i la ferida,
que el cel fora la vida
i el premi el teu amor.​

 

Trobe que és una composició molt original i sonora, plena de sentit i per això pot comptar amb les meues estreles.

 

Tu me mires en bon ull. Gràcies.

 

Angel, amic meu:
Amb aquests versos de tot el que tu volguessis i portats a la màxima expressió del lirisme tens assegurat el premi que tu estàs volent.
Una abraçada fraterna,
Ramiro

 

Gràcies Ramiro. El premi ja el tinc: lectors com vosaltres que em recolzeu.

 

Gràcies de nou cavaller.