Angel Felibre
Poeta que considera el portal su segunda casa
p { margin-bottom: 0.21cm; }
A penes teniem tretze anys,
agafats de la mà, per l'albereda,
trepitjant la fullaraca
rogenca de la tardor,
somiàven el primer bes furtat
a les mirades dels majors,
el primer abraç, les primeres carícies...
Temps de fam de moltes coses,
menys moniatos i carabassa,
fins i tot, de pa.
Què bones les garrofes,
què bones les safanòries
que furtàvem als cavalls!
I després, amb la fam entretinguda,
l'altra fam, la dels que hem crescut
massa prompte...
Han passat els anys. Et recorde
com si fos ahir. Amagats entre la brosta,
palpant-se l'u a l'altre poseïts pel desig.
Et recorde com si fos ahir...
agafats de la mà, per l'albereda,
trepitjant la fullaraca
rogenca de la tardor,
somiàven el primer bes furtat
a les mirades dels majors,
el primer abraç, les primeres carícies...
Temps de fam de moltes coses,
menys moniatos i carabassa,
fins i tot, de pa.
Què bones les garrofes,
què bones les safanòries
que furtàvem als cavalls!
I després, amb la fam entretinguda,
l'altra fam, la dels que hem crescut
massa prompte...
Han passat els anys. Et recorde
com si fos ahir. Amagats entre la brosta,
palpant-se l'u a l'altre poseïts pel desig.
Et recorde com si fos ahir...
