Angel Felibre
Poeta que considera el portal su segunda casa
p { margin-bottom: 0.21cm; }
Passeig de l'avinguda,
plugim a penes,
sobre l'espill del terra
una màrfega cruixent
de fulles mortes,
rogencs ocells
moguts pel vent.
Vaixell al mig de la tempesta,
als ulls la tristor sobtada
del vell que enyora eixe sol
que ha fugit com els anys,
vaig jo fent camí , fent senda
sota el trespol verd daurat.
Al meu voltant, la sang
novella cap l'escola,
alé alié del demà,
avenir de l'enyorança
que s'esvaeix a la tardor.
plugim a penes,
sobre l'espill del terra
una màrfega cruixent
de fulles mortes,
rogencs ocells
moguts pel vent.
Vaixell al mig de la tempesta,
als ulls la tristor sobtada
del vell que enyora eixe sol
que ha fugit com els anys,
vaig jo fent camí , fent senda
sota el trespol verd daurat.
Al meu voltant, la sang
novella cap l'escola,
alé alié del demà,
avenir de l'enyorança
que s'esvaeix a la tardor.
