Enric
Poeta recién llegado
El original de este poema es en catalán. Como siempre, incluyo ambas versiones para bilingües y curios@s.
En ningún otro sitio
Dime la felicidad de los versos
en esta noche tan larga,
y canta el deseo por una voz que vuele
sobre este océano tan ancho.
Aunque la madrugada
nos lleve sobre un lugar común,
yo permaneceré quieto
-permaneceré extático-
atesorando avaricioso cada trago de aire
que forman los labios al acariciar
la puerta a tu alma.
Mañana diré
tu nombre a las olas,
y la espuma me lo devolverá
una y otra vez.
En ningún otro lugar querría estar
mas que donde llega
el calor de tu aliento
y tu sombra bendita.
A cap altre lloc
Diguem la joia dels versos
en aquesta nit tan llarga,
i canta el del.lir per una veu que voli
sobre aquest oceà tan ample.
Ans la matinada
ens dugui uns segons
sobre el límit d'un lloc comú,
jo restaré immòbil
-restaré extàtic-
servant cobejós cada glop d'aire
que formen els llavis acaronant
la porta a la teva ànima.
Demà diré
el teu nom a les onades,
i l'escuma me'l tornarà
una i altre vegada.
A cap altre lloc voldria estar
mes que a on arriba
l'escalfor del teu alè
i la teva ombra benaurada.
Enric
En ningún otro sitio
Dime la felicidad de los versos
en esta noche tan larga,
y canta el deseo por una voz que vuele
sobre este océano tan ancho.
Aunque la madrugada
nos lleve sobre un lugar común,
yo permaneceré quieto
-permaneceré extático-
atesorando avaricioso cada trago de aire
que forman los labios al acariciar
la puerta a tu alma.
Mañana diré
tu nombre a las olas,
y la espuma me lo devolverá
una y otra vez.
En ningún otro lugar querría estar
mas que donde llega
el calor de tu aliento
y tu sombra bendita.
A cap altre lloc
Diguem la joia dels versos
en aquesta nit tan llarga,
i canta el del.lir per una veu que voli
sobre aquest oceà tan ample.
Ans la matinada
ens dugui uns segons
sobre el límit d'un lloc comú,
jo restaré immòbil
-restaré extàtic-
servant cobejós cada glop d'aire
que formen els llavis acaronant
la porta a la teva ànima.
Demà diré
el teu nom a les onades,
i l'escuma me'l tornarà
una i altre vegada.
A cap altre lloc voldria estar
mes que a on arriba
l'escalfor del teu alè
i la teva ombra benaurada.
Enric