Enric
Poeta recién llegado
Este poema es en catalán. Como siempre incluyo el original y su traducción, tan bien como he sabido hacerla, aunque esta vez se pierde la rima.
La luz al fin del día
Permíteme por favor,
que me pare y reste contemplando
esta tierra donde el árbol promete
una sombra donde reposar,
y un campo verde de pendiente suave
donde dejar que se duerman los ojos
y se recojan en la cuneta del camino
días, noches y madrugadas.
La cualidad infinita
de este mirar maravillado
donde me cobija el misterio de las alturas
desde donde miran las mujeres que tú has sido,
y la calma felicidad
que alarga la lluvia constante
sobre este barro antipático y seco;
feminidad que ahora siembra mareas
en nuestra arena tan blanda
y tan fragante.
Porque me duele el aire
si nos separa,
y ya es hora que la luz abra
este cielo de losas,
que cerraban el silencio
al fin de los días.
Riamos,
riamos juntos,
ya que le place esta música
a la espuma y la ola.
Como un inesperado y nuevo amanecer,
sobre el Este se alza tu luz,
al fin de la jornada.
La llum a la fí del día
Permetem si et plau,
que em pari i resti contemplant
aquesta terra on larbre promet
una ombra on reposar,
i un camp verd de pendent suau
on deixar que sadormin els ulls,
i sajacin a la marjera del camí,
díes, nits i matinades.
La qual.litat infinita
daquest esguard maravellat,
on marrecera el misteri de les alçades
des don miren les dones que tú has sigut,
i la balma fel.licitat
que sojorna la pluja constant
sobre aquest fang esquerp i sec ;
feminitat que ara conrea mareas
a la nostra sorra tan flonja
i tan fragant.
Perque em dol laire
si ens separa,
i ja és hora que la llum obri
aquest cel de lloses
que tancaven el silenci
a la fi dels díes.
Riem,
riem plegats,
car li plau aquesta música
a lescuma i lonada
Com una inesperada i nova matinada,.
sobre lEst salça la teva llum,
a la fí de la jornada.
Enric
La luz al fin del día
Permíteme por favor,
que me pare y reste contemplando
esta tierra donde el árbol promete
una sombra donde reposar,
y un campo verde de pendiente suave
donde dejar que se duerman los ojos
y se recojan en la cuneta del camino
días, noches y madrugadas.
La cualidad infinita
de este mirar maravillado
donde me cobija el misterio de las alturas
desde donde miran las mujeres que tú has sido,
y la calma felicidad
que alarga la lluvia constante
sobre este barro antipático y seco;
feminidad que ahora siembra mareas
en nuestra arena tan blanda
y tan fragante.
Porque me duele el aire
si nos separa,
y ya es hora que la luz abra
este cielo de losas,
que cerraban el silencio
al fin de los días.
Riamos,
riamos juntos,
ya que le place esta música
a la espuma y la ola.
Como un inesperado y nuevo amanecer,
sobre el Este se alza tu luz,
al fin de la jornada.
La llum a la fí del día
Permetem si et plau,
que em pari i resti contemplant
aquesta terra on larbre promet
una ombra on reposar,
i un camp verd de pendent suau
on deixar que sadormin els ulls,
i sajacin a la marjera del camí,
díes, nits i matinades.
La qual.litat infinita
daquest esguard maravellat,
on marrecera el misteri de les alçades
des don miren les dones que tú has sigut,
i la balma fel.licitat
que sojorna la pluja constant
sobre aquest fang esquerp i sec ;
feminitat que ara conrea mareas
a la nostra sorra tan flonja
i tan fragant.
Perque em dol laire
si ens separa,
i ja és hora que la llum obri
aquest cel de lloses
que tancaven el silenci
a la fi dels díes.
Riem,
riem plegats,
car li plau aquesta música
a lescuma i lonada
Com una inesperada i nova matinada,.
sobre lEst salça la teva llum,
a la fí de la jornada.
Enric