PITEIRA
Poeta que considera el portal su segunda casa
M'encalça, em toca i fuig
i s'amaga en el blau immens.
Torna, em toca i fuig
amb serena i dolça remor,
enduent-se plors del meu cor,
robant secrets sentiments.
M'empaita, em toca i fuig.
Alleuja la meva pena
i amb sa lluenta cadena
s'allunya la meva por.
I torna i em toca i fuig.
Jo tanco els ulls i l'espero,
ja sento la seva olor
i arriba, em toca i fuig.
S'aroma m'ha deixat
llunyans records amb tendresa,
dolços records d'infantesa,
enyor amb perfum de mar.
M'atrapa, m'abraça i fuig.
