Krael
Poeta recién llegado
S'ha de veure i s'ha de viure
Se ha de ver y se ha de vivir
tot el que en tú floreja
todo lo que en tí florece
a l'alba del teu somriure.
en el alba de tu sonrisa.
L'oceà infinit llustreja
El océano infinito amenece
a l'horitzó dels teus ulls
en el horizonte de tus ojos
quan de sobte guspireja
cuando de pronto chispea
esclatant de dins de tú
estallando de dentro de tí
la magia que ja hem mareja
la magia que ya me marea
quan de cop i volta surt
cuando de repente sale
encenent-te de bellesa.
encendiéndote de belleza.
I tan se val estrellar-se
Y que más da estrellarse
tot navegant als teus ulls
mientras navego en tus ojos
de tempesta i de rialla
de tempestad y de risa
si quan arriba la calma
si cuando llega la calma
en forma d'escuma blanca
en forma de espuma blanca
el mar cobreix els teus llavis
el mar cubre tus labios
i llavors el cel s'apaga
y entonces el cielo se apaga
amb la calor de la platja.
con el calor de la playa.
Fí
Fin
