Jo sé que per açò moltes s'ofendrien,
que els meus ulls son dos miralls
on elles es pentinen,
on s'espolvoregen les galtes
amb el flascó de les pólvores,
es pinten les ungles
i els ulls es perfilen.
De tan atrafegades és que ni em miren,
però quan cau la nit em despulle
per veure el seu posat,
conhort i somriure.
Son tan quietetes!
Les tinc com la son al coixí:
Com a xiquetes mimoses les done
caramels i llepolies.
Ara ja clame al cel i em retire,
per altra senda respire
ataviat buscant a Déu
en les coses senzilles.
que els meus ulls son dos miralls
on elles es pentinen,
on s'espolvoregen les galtes
amb el flascó de les pólvores,
es pinten les ungles
i els ulls es perfilen.
De tan atrafegades és que ni em miren,
però quan cau la nit em despulle
per veure el seu posat,
conhort i somriure.
Son tan quietetes!
Les tinc com la son al coixí:
Com a xiquetes mimoses les done
caramels i llepolies.
Ara ja clame al cel i em retire,
per altra senda respire
ataviat buscant a Déu
en les coses senzilles.
Archivos adjuntos
Última edición: