Trencaré una llança pel castellà

Trencaré una llança pel castellà com trenque una llança pels kite-surf molestadors. Però abans de tot haureu
d'escoltar unes veritats. Sonores veritats que convindria comprendre. Llegiu i no sigueu orgullosos:
El castellà ocupa un lloc que no li correspon i sé que molts no ho tindran mai clar. Que l'entenem tots no els dóna dret a empapussar-lo com a primera llengua. Això ho veu un xiquet de primària. Ací mai s'ha parlat castellà fins els anys seixanta pels nouvinguts manant encara Franco i pels qui parlaren als fills castellà. No tenen, per tant, arguments per aspirar a l'hegemonia. A més, el castellà no triomfa espontàniament tal com diuen intestinament sinò per lleis supremacistes que ens subhordinen. És imposible estudiar una llicenciatura a l'estranger en castellà ni buscar treball a no ser a Sud-amèrica que són països pobres. Les titulacions a Sud-amèrica no convaliden. L' avantatge que ens dóna -i és molt important- el castellà és la literatura i d'això també contribuïm força els catalano-parlants.
Això no vol dir que no li tinga una gran estima al castellà. M'han donat grans alegries els poetes castellans que
ben bé he assaborit. Només pel fet de tindre eixa riquesa literària ja val la pena esta i totes les llengües i done
les gràcies a totes elles. Vullc trencar una llança en favor del castellà per tot açò que estic dient però , per favor,
compreneu també que els humans hem de saber el lloc que ens correspon i no excedir-se'n com està passant
a Espanya. No ens obligueu, per favor, a ser nacionalistes. Estic fent-me vellet i la lluïta cansa.
Vos estime a tots, de veritat. Compreneu-ho: Tinc dos fills i una esposa, vos donaré tots meus diners però no
em claveu eixa daga. Vullc disfrutar dels meus nets si arriba l'hora, com vosaltres ; escoltar que encara parlen valencià. Ho fareu per mí?

 

La verdad es que no entiendo tu pena, si actualmente en Cataluña el único idioma perseguido y marginado institucionalmente, y convertido en secundario, es el español... Por otro lado si yo tuviera nietos me gustaría que hablaran mientras más idiomas mejor, y que eligieran como "primera lengua" para hablar en familia el que quisieran (a mí me daría absolutamente igual). En España no se prohíbe ningún idioma, lamentablemente en una parte de ella, llamada Cataluña, sí se pretende arrinconar alguno.

 

Lo que Dios ha creado que no lo separe el hombre. Debemos estar más unidos porque la vida nos depara problemas muy serios.
Nos pasan demasiadas cosas a partir de ciertas edades. Yo creo que pasan siempre pero de jóvenes no nos damos ni cuenta.
No me atrevo ya ni a ser mala persona porque sé que todo tiene un sentido. No es difícil intuir esto.
Mi abuela decía: Qui serà mal Déu ja el castigarà. I después su hija se casó con un militar y su hijo se fue a trabajar a la feria
de valencia y nunca volvió a escuchar de boca de los nietos ni una palabra como cabría esperar.
Pero todos se querían igual. No pasa nada. Así es la vida.
Gracias de todos modos.

 

A Espanya sobreviuen i gaudeixen de bona salut els diferents idiomes que la poblen. Pot ser que tinguin més salut que mai. A l'igual que en Amèrica el mestissatge és de més de l'90% i sobreviuen també les llengües prehispàniques, cosa que no es pot dir d'altres llocs. És per això que mai vaig entendre la fòbia a l'espanyol. Pot vostè estar tranquil, els seus néts i descendents parlaràn l'idioma que ells triïn.

El lloc que ocupa? Això ja fa olor de ràbia. Són presents, com ho va ser el llatí. Déu dirà quin idioma parlaràn en el futur llunyà.


Salutacions cordials.

 

I dic més, en la gran majoria dels països que poblen el món, per no dir tots, els idiomes que es parlen a la península ibèrica haguessin desaparegut, com han desaparegut, o gairebé, a França, Itàlia, Alemanya, etc. Altres imperis, com el romà, britànic, etc., no van deixar créixer ni l'herba aliena.

Viva el catalán, viva el valenciano y el vasco, y el bable y el aranés... y el español. Vivan todos los idiomas que pueblan el mundo.

 

Visca....Catalunya i també Espanyña. No tinc ràbia de res. Us aprecie a tots. Gràcies de tot cor i visca la república i la monarquia.