Trencaré una llança pel castellà com trenque una llança pels kite-surf molestadors. Però abans de tot haureu
d'escoltar unes veritats. Sonores veritats que convindria comprendre. Llegiu i no sigueu orgullosos:
El castellà ocupa un lloc que no li correspon i sé que molts no ho tindran mai clar. Que l'entenem tots no els dóna dret a empapussar-lo com a primera llengua. Això ho veu un xiquet de primària. Ací mai s'ha parlat castellà fins els anys seixanta pels nouvinguts manant encara Franco i pels qui parlaren als fills castellà. No tenen, per tant, arguments per aspirar a l'hegemonia. A més, el castellà no triomfa espontàniament tal com diuen intestinament sinò per lleis supremacistes que ens subhordinen. És imposible estudiar una llicenciatura a l'estranger en castellà ni buscar treball a no ser a Sud-amèrica que són països pobres. Les titulacions a Sud-amèrica no convaliden. L' avantatge que ens dóna -i és molt important- el castellà és la literatura i d'això també contribuïm força els catalano-parlants.
Això no vol dir que no li tinga una gran estima al castellà. M'han donat grans alegries els poetes castellans que
ben bé he assaborit. Només pel fet de tindre eixa riquesa literària ja val la pena esta i totes les llengües i done
les gràcies a totes elles. Vullc trencar una llança en favor del castellà per tot açò que estic dient però , per favor,
compreneu també que els humans hem de saber el lloc que ens correspon i no excedir-se'n com està passant
a Espanya. No ens obligueu, per favor, a ser nacionalistes. Estic fent-me vellet i la lluïta cansa.
Vos estime a tots, de veritat. Compreneu-ho: Tinc dos fills i una esposa, vos donaré tots meus diners però no
em claveu eixa daga. Vullc disfrutar dels meus nets si arriba l'hora, com vosaltres ; escoltar que encara parlen valencià. Ho fareu per mí?
d'escoltar unes veritats. Sonores veritats que convindria comprendre. Llegiu i no sigueu orgullosos:
El castellà ocupa un lloc que no li correspon i sé que molts no ho tindran mai clar. Que l'entenem tots no els dóna dret a empapussar-lo com a primera llengua. Això ho veu un xiquet de primària. Ací mai s'ha parlat castellà fins els anys seixanta pels nouvinguts manant encara Franco i pels qui parlaren als fills castellà. No tenen, per tant, arguments per aspirar a l'hegemonia. A més, el castellà no triomfa espontàniament tal com diuen intestinament sinò per lleis supremacistes que ens subhordinen. És imposible estudiar una llicenciatura a l'estranger en castellà ni buscar treball a no ser a Sud-amèrica que són països pobres. Les titulacions a Sud-amèrica no convaliden. L' avantatge que ens dóna -i és molt important- el castellà és la literatura i d'això també contribuïm força els catalano-parlants.
Això no vol dir que no li tinga una gran estima al castellà. M'han donat grans alegries els poetes castellans que
ben bé he assaborit. Només pel fet de tindre eixa riquesa literària ja val la pena esta i totes les llengües i done
les gràcies a totes elles. Vullc trencar una llança en favor del castellà per tot açò que estic dient però , per favor,
compreneu també que els humans hem de saber el lloc que ens correspon i no excedir-se'n com està passant
a Espanya. No ens obligueu, per favor, a ser nacionalistes. Estic fent-me vellet i la lluïta cansa.
Vos estime a tots, de veritat. Compreneu-ho: Tinc dos fills i una esposa, vos donaré tots meus diners però no
em claveu eixa daga. Vullc disfrutar dels meus nets si arriba l'hora, com vosaltres ; escoltar que encara parlen valencià. Ho fareu per mí?