Libra *M*
Dolors Sans - Libra *M*
Poema dedicat a la meva filla, en el dia del seu enllaç matrimonial.
Que la vida no os robi mai la felicitat d’aquest moment.
31 d'agost del 2019
Podeu escoltar-ho en la meva veu en el vídeo. Gràcies
*******
A la meva filla...
Aquest matí, a punt d’alba,
no ha enfilat el sol com de costum.
Avui, era una llum nova, una llum clara,
que a poc a poc esvaïa la foscor.
L’arbre de davant de casa
obrí sa copa a un cel blau
i s’escolta com li bull la saba
des de les arrels... per les branques i el fullam.
Aquest agost, l’amor ens infiltra saba nova.
Un perfil diferent circumscriurà l’horitzó;
un tronc nou, d’arrels generoses,
un cor gran, que ens ha encabit a tots.
Al capdamunt, dos brots nous es perfilen.
Quan d’ells parlo, les paraules perden el sentit.
Són tan dolços els seus petons i abraçades!
que se m’esborrona, fins i tot, el moll de l’os.
Jo també vaig ser branquilló entre la fronda.
Avui, sóc tija que contempla
com va esmunyint-se el temps,
i com la catifa de fulla seca
cada any la renova el vent.
Escolta, Esther, escolta...
El remoreig que se sent.
No són meves les paraules, vénen d’uns llavis absents.
I et diuen:
Estima, fillet, estima... sempre amb aquell amor verdader.
Aquell que mai no s’acaba... aquell, que no el consumeix el temps.
Dolors Sans
©1905281012768 -
Última edición: