1. Invitado, ven y descarga gratuitamente el cuarto número de nuestra revista literaria digital "Eco y Latido"

    !!!Te va a encantar, no te la pierdas!!!

    Cerrar notificación

A tu (katharsis)

Tema en 'La Torre de Babel' comenzado por Halloran, 15 de Octubre de 2008. Respuestas: 1 | Visitas: 852

  1. Halloran

    Halloran Poeta asiduo al portal

    Se incorporó:
    2 de Noviembre de 2005
    Mensajes:
    336
    Me gusta recibidos:
    13
    A TU (katharsis)
    En llengua valenciana

    A tu, que potser no me comprengues,
    a tu, que no parles ma llengua...
    ni la busques, ni la beses, ni l'estranyes.
    A tu t'escric com soc yo,
    com sempre he segut
    encara que l'historia nos haja ficat estranys...

    A tu, que fores l'aire que respirava,
    a tu, que donaves sentit a ma vida,
    a tu, amant, amada,
    a tu... TU
    en mayúscules,
    perque sense TU no n'hi ha ya res...

    A tu, que portes la meua impronta,
    a tu, que t'he marcat per sempre de mi,
    a tu, que per molts anys que vixques
    no seràs mai res que no siga yo...

    A tu, que estàs en ma vida
    com l'alfa i omega de mi,
    a tu, que he begut ta risa,
    com si fora un got sense fi.

    A tu, que t'he fotut l'historia,
    que t'agafí de jove i de nova:
    tants anys somiant, tanta esperança,
    tanta promesa que no troba l'hora...

    A tu, que en mi erem tres,
    a tu, d'anades i tornades,
    a tu, d'andanes i trens,
    a tu de robes penjades
    en un món que ya no es etern.

    A tu, de besos, de cossos,
    de suor i amor i plaer,
    de paraules dites, sospirades,
    de no poder o no saber que fer.

    A tu, que t'aforres ta presencia
    en la meua vida, en el teu llit,
    a tu, que per lo carrer ya no calcigues,
    a tu...

    Sense tu no soc. ¿T'estranya?
    Sense tu no vixc... no vixc...
    Tinc alé, els meus pulmons funcionen...
    pero d'este infern no ixc.

    Sense tu, res mes m'apanya.
    Sense tu, no n'hi ha futur,
    llevant-se-ho tot ta absència plena...
    res sense tu... tu... tu...

    Me fas falta. ¿No ho comprens?
    Me falta ta vida lluntana.

    Vine, que te donaré la pau
    d'una vida plena de guerra...
    Vine, que en mi trobaràs
    la fam que naix de ma terra...
    Vine, que exorcisaràs
    la nit, la mort, la tenebra...

    Vine, que vullc estar en tu...
    que te necessite en mon espant.
    Vullc vore sols pels teus ulls,
    vullc viure sols en ton cant.

    (I te faré mil cançons
    que cantarem a la vespra...
    i per la nit, el repòs.
    I pel matí, atra festa).
    ___________________________________

    A TI (katharsis)
    Traducción castellana

    A Ti, que quizá no me comprendas,
    a ti, que no hablas mi lengua...
    ni la buscas, ni la besas, ni la echas de menos.
    A ti te escribo como soy yo,
    como siempre he sido,
    aunque la historia nos haya hecho extraños...

    A ti, que fuiste el aire que respiraba,
    a ti, que dabas sentido a mi vida,
    a ti, amante, amada,
    a ti... TI
    en mayúsculas,
    porque sin TI no hay ya nada.

    A ti, que llevas mi impronta,
    a ti, que te he marcado para siempre de mí,
    a ti, que por muchos años que vivas
    no serás nunca nada que no sea yo...

    A ti, que estás en mi vida
    como el alfa y omega de mí,
    a ti, que he bebido tu risa
    como si fuera un vaso sin fin.

    A ti, que te he jodido la historia,
    que te tomé de joven y de nueva:
    tantos años soñando, tanta esperanza,
    tanta promesa que no encuentra el momento...

    A ti, que conmigo éramos tres,
    a ti, de idas y de venidas,
    a ti, de andenes y de trenes,
    a ti, de ropas colgadas
    en un mundo que ya no es eterno.

    A ti, de besos, de cuerpos,
    de sudor y amor y placer,
    de palabras dichas, suspiradas,
    de no poder o no saber qué hacer.

    A ti, que te ahorras tu presencia
    en mi vida, en tu cama,
    a ti, que por la calle ya no pisas,
    a ti...

    Sin ti no soy. ¿Te extraña?
    Sin ti no vivo... no vivo...
    Tengo aliento, mis pulmones funcionan...
    pero de este infierno no salgo.

    Sin ti, nada más me sirve.
    Sin ti, no hay futuro,
    llevándoselo todo tu ausencia llena...
    nada sin ti... ti... ti...

    Me haces falta. ¿No lo entiendes?
    Me falta tu vida lejana.

    Ven, que te daré la paz
    de una vida llena de guerra...
    Ven, que en mí encontrarás
    el hambre que nace de mi tierra...
    Ven, que exorcizarás
    la noche, la muerte, la tiniebla...

    Ven, que quiero estar contigo...
    que te necesito en mi espanto.
    Sólo quiero ver por tus ojos,
    sólo quiero vivir en tu canto.

    (Y te haré mil canciones
    que cantaremos al atardecer...
    y por la noche, el reposo.
    Y por la mañana, otra fiesta).​
     
    #1
  2. tristany

    tristany Invitado

    Un poema bellissim, ofereixes uns sentiments que m´han captivat.
    Molt bo. Moltes felicitats i t´envio una forta abraçada.

    Joan.
     
    #2

Comparte esta página