Cançoneta de la primavera 2020 (sensa confinar)

Romandrà el romaní i, enzims endins,

ens cantarà el cucut que ja és vingut.

Plou i fanguegen vores i camins

per, de gripaus i ocells, gràcia i virtut.


Aigua de primavera corre ufana

i poc en sap el món de pena humana.


Avui que l’oreneta el fang mastega

per cosir, al voladís, un cistellet

(aquest meu voladís que l’aigua encega

fent-li creure que baixa tot pel dret)


I revola i s’esquitlla el més marí

i lluent dofí d’aquest nostre destí.


Com l’oreneta que tragina fang

vaig mastegant argila al meu terrat;

primavera atzarosa tinta sang

com ensagnen roselles tot un prat.


Mentre eixampla la saba de rosella

sembla que el llot es fa per l’oronella.











​