Clou la ferida

Em dius que l’ictus t’ha llevat la gana,
que la ciutat no té el mateix sentit.
El braç de suro penja sense força
i a penes pots escriure quatre ratlles.
Els llibres que llegies s’han quedat
a mitges. Llegiràs els testimonis
dels llamps que ara et posen el cervell
en un estat elèctric des d’on veus
el veritable trau que clou la vida,
i clar, venç la temor de que capgire
el món sense adonar-te i guanye el buit.
El buit de què has fugit tota la vida:
una energia fosca, sense nom
que està cridant-nos amb la boca torta,
tot just davant de tu, desesperada.