El poder de la Lluna

El paisatge fosc sota la Lluna
campa ple d'amenaces.
Quan les nostres altures prenen forma
es fusionen amb la vida aliena
de les profunditats.
Amb una força misteriosa
arrossega totes les criatures cap a ella
i tot pot acabar com al ball de Torrent.
Les portes argentades
que romandran obertes per la nit
connectaran nissagues i episodis
dels nostres somnis col·lectius
i també dels malsons.
L’esperit primitiu
s’enfila a l’arbre de la ciència i plora.
La Lluna crida emocions que rauen
dins d’un escarabat que adora el Sol.
Un gran corrent de vida detecta el nostre rol
de nadar lliurement com un peix dins de l’aigua.
És l’oportunitat
d’aprendre a empatitzar amb cada ésser viu.
Abandonem-nos confiadament
al poder de la lluna.
Caldrà que anem amb compte. Pel que sembla,
les minves de gener descobriran
les roques de la dàrsena i les naus
albiraran esculls
que cap planeta havia vist abans.

 

Gràcies, amiga. He intentat reflectir una visió arcana de les forces misterioses de la lluna i sempre s'encomana una miqueta del surrealisme dels anys vint del segle passat. Forta abraçada. Luis

 

Excelente poema sobre esos poderes mágicos de la luna. Bien escrito en Valenciano. Me encantó.

​

 

Gracias, Marcos. Un saludo. Luis

 

Empatitzar amb cada ésser viu és posar-la massa difícil.
Una abraçada, Gigio.