¡I qué importa ja la ira!

Explotació de multinacionals de l'hule al congo Belga
De vegades, no valia només la matèria primera perquè
requeria també mà d'obra de franc.
Així l'home poderos explotava d'un país la riquesa i d'una
població la faena.
Si algú no arribava al cupo era castigat severament.
Així, el pare d'Ashala, en tornar a casa sense aconseguir
el cupo, veié esquinçada la mà i el peu de la filla
ja sense vida.
Segurament hi ha un cel per als innocents i un infern per als
pobres d'esperit però no un lloc on reposen el malalts
sense escrúpols perquè aquests hòmens tapen el cel
si no pots apartar prompte d'ells la mirada.

Aquesta història de l'home
és la vertadera història,
la que mai no es parla
ni mai queda escrita.
Es aquell gran dolor
que no deixa cabuda
a la ràbia.
¡I qué importa ja la ira!
si aquell día, pel que siga,
el pare d'Ashala
no pogué arribar al cupo
que l'explotador li imposava.
En arribar a casa no era
angoixa, ni ira, ni ràbia;
ja no cabía.
Sols un immens dolor
en veure el peu i la mà
de sa filla.
¿Cóm pot ser tant d'amor
assegut al llom de l'infern
d'esta vida?
Segurament Déu, que ho sap tot,
apartà dels seus ulls al malalt
oferint-li tan alt el conhort
que el mal per a ell no existía.

http://culturacolectiva.com/wp-content/uploads/2016/09/cong_hands_1904.jpg

 

Has desglosado el dolor atrapado en su estado de pureza, es el dolor del amor ante la impotencia de una situación donde ya los negativos sentimientos carecen de importancia ¡Bravo! Saturno es un sentido grito tu poema. Un afectuoso abrazo para ti.

 

Gracias, spring, por esforzarte en leer en catalán. Es una cosa tremenda todo lo que encierra esta poesía. Es como si el peor de los males se precipitara en el vacío y desapareciera sin remedio. Esto ocurre en estos casos de maldad tan extrema. Se desgrana dejando paso
al amor más puro. Gracias por comprender. Eres inteligente porque lees como un libro abierto. Saludos cordiales de Saturno.