La nina colgada

Luis Rubio

Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
Diumenge, passejant amb els meus pares
duia un jersei i unes bambes vermelles.
Papà calçava unes sabates velles,
mamà portava unes botines clares.

Vaig soterrar la nina i les titelles
en el jardí. Sé que faig coses rares.
Mon pare diu que tinc totes les tares
ma mare, que faig coses de donzelles.

S’han insultat tots dos al llarg del dia
i he sentit molta fressa des del llit.
No sé allò que s’han dit. No s’entenia.

Papà ha cavat a l’hort i ha maleït
i jo patia per si em descobria.
Mamà no ha badat boca rere el crit.
 
Última edición:
Diumenge, passejant amb els meus pares
duia un jersei i unes bambes vermelles.
Mon pare duia unes sabates velles
Ma mare duia unes botines clares.

Vaig soterrar la nina i les titelles
en el jardí. Sé que faig coses rares.
Mon pare diu que tinc totes les tares
ma mare, que faig coses de donzelles.

S’han insultat tots dos al llarg del dia
i he sentit molta fressa des del llit.
No sé allò que s’han dit. No s’entenia.

Papà ha cavat a l’hort i ha maleït
i jo patia per si em descobria.
Mamà no ha badat boca rere el crit.
En molts aspectes eres estrany i inusual, diria que únic. Una abraçada, Luis.
 
En molts aspectes eres estrany i inusual, diria que únic. Una abraçada, Luis.
Gracias, te lo traduzco:

El domingo, paseando con mis padres,
llevaba un jersey y unas deportivas rojas.
Papá calzaba unas zapatos viejos,
mamá llevaba unas botitas claras.

Soterré la muñeca y las marionetas
en el jardín. Sé que hago cosas raras.
Mi padre dice que tengo todas las taras,
mi madre, que hago cosas de doncellas.

Se han insultado ambos a lo largo del día
y he oído mucho ruido desde el cama.
No sé lo que se han dicho. No lo entendía.

Papá ha cavado en el huerto y ha maldecido
y yo sufría por si me descubría.
Mamá no ha abierto la boca tras el grito.
 
Gracias, te lo traduzco:

El domingo, paseando con mis padres,
llevaba un jersey y unas deportivas rojas.
Papá calzaba unas zapatos viejos,
mamá llevaba unas botitas claras.

Soterré la muñeca y las marionetas
en el jardín. Sé que hago cosas raras.
Mi padre dice que tengo todas las taras,
mi madre, que hago cosas de doncellas.

Se han insultado ambos a lo largo del día
y he oído mucho ruido desde el cama.
No sé lo que se han dicho. No lo entendía.

Papá ha cavado en el huerto y ha maldecido
y yo sufría por si me descubría.
Mamá no ha abierto la boca tras el grito.
Gracias, utilicé como siempre el traductor de la Universidad de Alicante que un personaje muy querido me recomendó.
 
Y yo me fui a buscar traductor, jejeje.
Me gustó tu poema, poeta Luis, saludos.
 
Civil liberties shall be always in our minds.
Sé que quedó todo un poco oscuro, pero a veces, en esta clase de sonetos narrativos donde intento una especie de microcuento, no contarlo todo es mi forma de narrar. Un saludo, cero cero. Lluís
 
Diumenge, passejant amb els meus pares
duia un jersei i unes bambes vermelles.
Papà calçava unes sabates velles,
mamà portava unes botines clares.

Vaig soterrar la nina i les titelles
en el jardí. Sé que faig coses rares.
Mon pare diu que tinc totes les tares
ma mare, que faig coses de donzelles.

S’han insultat tots dos al llarg del dia
i he sentit molta fressa des del llit.
No sé allò que s’han dit. No s’entenia.

Papà ha cavat a l’hort i ha maleït
i jo patia per si em descobria.
Mamà no ha badat boca rere el crit.
Al principio pensé que se trataba de un luminoso recuerdo de niñez, resultó ser un episodio violento y terrible, que deja mucho para reflexionar. Un gusto.
 

MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo de nuestros Mecenas.

✦ Hazte Mecenas

Sin publicidad · Blog propio · Apoya la poesía en español

Atrás
Arriba