Lanny, de Max Porter

La pluja fa camí al meu voltant
i tot plegat ressonen encanteris.
Els nens perduts de vida indefinida,
els nens neixen, es perden, creixen, moren.
Estic embolicat en els llençols
i he vist la proa d’un vaixell de guix.
Hi ha llum de lluna, tot molt fosc i és mitja
nit ¿On ets, Lanny?
Trepitge fort el paviment de roses
i el Papamort Orobancaci riu.
¿On t’has ficat? ¿Perquè no eixes, Lanny?
S’ha detectat una pudor molt forta.
El Lanny deu dormir i no apareix.

 

Em vas fer investigar i crec que un llibre tan guardonat és una excel·lent recomanació. Una abraçada, Luis.

 

És un llibre de misteri, però amb una narrativa sorprenent, gens convencional, allunyada de la narratologia de , per exemple, Gérard Genette, ans bé, pròxima al llenguatge i la lògica de la poesia. Tot un descobriment. Jo l'he llegida en català. Salutacions cordials. Lluís.

 

Gràcies, amic.