L'embat de les onades

Companys, encara soc un home amb por.
La por m’ha acompanyat tota la vida.

La tinc als ossos, a la veu, als llavis
i a cada pas em defineix com un
ésser petit i vulnerable, un sac
de febleses que cerca el clot pregon
on amagar-se. El riu és més que mai
el lloc preuat on somiar despert
i viure la desfeta en solitud.

¿Com haig d’estar al front de tots vosaltres
si a penes puc mirar-me en un espill?

La tremolor, l’angoixa, el malestar
són sentiments d’un home pusil·lànime
que resisteix l’embat de la maror.

 

Els dubtes i incerteses no fan una altra cosa més que humanitzar-te. I et veig com aqueixa maror que amb el temps modela la roca i dibuixa contorns a la platja. Una abraçada, Gigio.

 

Gràcies, company, per la teua lectura atenta i compassiva.
Salutacions cordials. Gigio