Angel Felibre
Poeta que considera el portal su segunda casa
Llampecs als núvols,
batecs al cor...
Una remor de silencis
clevilla les bromes
quan fosca la vesprada,
i ja en tenebres la nit,
solca l'aire l'espurneig
de les volàtils guspires.
Passen els minuts, les hores,
ferides les closes parpelles
pel neó dels cartells de colors,
fugen cap l'ombra callada
fins ser tan sols un sospir,
els delits i les dèries que somien
als recòndits indrets de son cau.
Les ninetes de sons ulls,
cuques de llums esmortides
que com àliga Fénix
renaixeran a l'albada,
dormen al fons de les balmes
on assegudes romanen
fins que el príncep blau dels contes
desfassa el trist encanteri.
batecs al cor...
Una remor de silencis
clevilla les bromes
quan fosca la vesprada,
i ja en tenebres la nit,
solca l'aire l'espurneig
de les volàtils guspires.
Passen els minuts, les hores,
ferides les closes parpelles
pel neó dels cartells de colors,
fugen cap l'ombra callada
fins ser tan sols un sospir,
els delits i les dèries que somien
als recòndits indrets de son cau.
Les ninetes de sons ulls,
cuques de llums esmortides
que com àliga Fénix
renaixeran a l'albada,
dormen al fons de les balmes
on assegudes romanen
fins que el príncep blau dels contes
desfassa el trist encanteri.