Alguna cosa deu haber canviat en mi des de que en el meu destí es creuaren. En la vida tot té un preu per a bé i per a mal , un preu
inclus quan es tracta d'aprendre coses noves. Com si les cicatrius et recordaren que tens una factura pendent en la soledat i dolor
de l'estricte secretisme d'una màfia invisible.
Busques i no trobes: Hom no sap res o ningú no s'atreveix per por a caure en esta xarxa altament organitzada. Però també aprens
que malgrat tot hi ha persones nobles que lluïten per ideals a contracorrent disposades a perdre la llibertat.
La veig en altres ulls cada vegada que vé. Una mirada platònica que sempre m'ha caracteritzat quan la mire però també
d'altra lasciva que he heredat , qui sap si per a bé, dels golfos.
-Neobrrrrrrrufen. L'accent de llengua rusa em fa pensar amb les seues cuixes i imaginar secrets íntims en el fur intern de tal manera
que és difícil passar-li desapercebut.
La forma dels pits, sota el vestit, el color dels pits i els mugrons si son grans o petits. La forma del bes que li donaria amb els seus pits
contra el meu . Uns quants pèls del meu pit quedant atrapats en la blancor dels d'ella. Açò és el que més em pot. Però sobretot l'accent
de llengua rusa: neobrrrrrrrufen, Anastrrrrrrrrrozol. En resum, que jo em gitaria amb ella.
L'altre dia vingué i altra vegada la llengua rusa. Ibuprrrrrofen....Entrà un home al cap d'uns instants que resultà ser el seu marit.
Em digué: - Es mi marrrrido, i en això una risa pujada de to. Com una risa que diu a crits moltes coses per urgència de dir-les. Perquè
a certes edats ja no es pot perdre el temps en petites rises.
Jo crec- i posaria la mà al foc- que volia dir: Es el meu marit i estic gitant-me amb ell.
inclus quan es tracta d'aprendre coses noves. Com si les cicatrius et recordaren que tens una factura pendent en la soledat i dolor
de l'estricte secretisme d'una màfia invisible.
Busques i no trobes: Hom no sap res o ningú no s'atreveix per por a caure en esta xarxa altament organitzada. Però també aprens
que malgrat tot hi ha persones nobles que lluïten per ideals a contracorrent disposades a perdre la llibertat.
La veig en altres ulls cada vegada que vé. Una mirada platònica que sempre m'ha caracteritzat quan la mire però també
d'altra lasciva que he heredat , qui sap si per a bé, dels golfos.
-Neobrrrrrrrufen. L'accent de llengua rusa em fa pensar amb les seues cuixes i imaginar secrets íntims en el fur intern de tal manera
que és difícil passar-li desapercebut.
La forma dels pits, sota el vestit, el color dels pits i els mugrons si son grans o petits. La forma del bes que li donaria amb els seus pits
contra el meu . Uns quants pèls del meu pit quedant atrapats en la blancor dels d'ella. Açò és el que més em pot. Però sobretot l'accent
de llengua rusa: neobrrrrrrrufen, Anastrrrrrrrrrozol. En resum, que jo em gitaria amb ella.
L'altre dia vingué i altra vegada la llengua rusa. Ibuprrrrrofen....Entrà un home al cap d'uns instants que resultà ser el seu marit.
Em digué: - Es mi marrrrido, i en això una risa pujada de to. Com una risa que diu a crits moltes coses per urgència de dir-les. Perquè
a certes edats ja no es pot perdre el temps en petites rises.
Jo crec- i posaria la mà al foc- que volia dir: Es el meu marit i estic gitant-me amb ell.
Última edición:
