Enric
Poeta recién llegado
He escrito este poema en catalán. Como siempre, incluyo la traducción y el original.
El día se me apaga
El día se me apaga
y hasta las estrellas
luchan y gritan
por huir de la trampa de las ramas
deseando disfrutar de otra madrugada.
Tantas lunas frías,
arrastrando océanos enteros
y todo su azul,
hacia la esperanza de encontrar
un camino conocido,
un camino a casa.
Y me dices que
los ojos se te cierran,
que el día se te apaga,
y aunque las sombras espoleen tragedias,
tras el horizonte ya contiene el aliento
el sol y la felicidad de las horas y los días.
Cierra los ojos,
la noche casi se fundió,
y la madrugada te alcanza veloz,
hacia el fin de las añoranzas.
El día se mapaga
El día se mapaga
i fins i tot els estels
lluíten, i criden
per fugir del parany de les branques
del.lint-se per fruïr dun altre matinada.
Tantes llunes fredes,
arrossegant oceans sencers
i tot el seu blau,
vers lesperança de trobar
un camí conegut,
un camí a casa.
I em dius que
els ulls set tanquen,
que el día se tapaga,
i encara que les ombres esperonin tragèdies,
rere lhoritzó ja conté lalenada
el sol i la joia de les hores i els dies.
Tanca els ulls,
la nit és quasi fosa,
i la matinada tencalça veloç
vers la fi de les anyorances.
Enric
El día se me apaga
El día se me apaga
y hasta las estrellas
luchan y gritan
por huir de la trampa de las ramas
deseando disfrutar de otra madrugada.
Tantas lunas frías,
arrastrando océanos enteros
y todo su azul,
hacia la esperanza de encontrar
un camino conocido,
un camino a casa.
Y me dices que
los ojos se te cierran,
que el día se te apaga,
y aunque las sombras espoleen tragedias,
tras el horizonte ya contiene el aliento
el sol y la felicidad de las horas y los días.
Cierra los ojos,
la noche casi se fundió,
y la madrugada te alcanza veloz,
hacia el fin de las añoranzas.
El día se mapaga
El día se mapaga
i fins i tot els estels
lluíten, i criden
per fugir del parany de les branques
del.lint-se per fruïr dun altre matinada.
Tantes llunes fredes,
arrossegant oceans sencers
i tot el seu blau,
vers lesperança de trobar
un camí conegut,
un camí a casa.
I em dius que
els ulls set tanquen,
que el día se tapaga,
i encara que les ombres esperonin tragèdies,
rere lhoritzó ja conté lalenada
el sol i la joia de les hores i els dies.
Tanca els ulls,
la nit és quasi fosa,
i la matinada tencalça veloç
vers la fi de les anyorances.
Enric