El día se me apaga - El día se m'apaga (Bilingüe)

Enric

Poeta recién llegado
He escrito este poema en catalán. Como siempre, incluyo la traducción y el original.



El día se me apaga


El día se me apaga
y hasta las estrellas
luchan y gritan
por huir de la trampa de las ramas
deseando disfrutar de otra madrugada.

Tantas lunas frías,
arrastrando océanos enteros
y todo su azul,
hacia la esperanza de encontrar
un camino conocido,
un camino a casa.

Y me dices que
los ojos se te cierran,
que el día se te apaga,
y aunque las sombras espoleen tragedias,
tras el horizonte ya contiene el aliento
el sol y la felicidad de las horas y los días.

Cierra los ojos,
la noche casi se fundió,
y la madrugada te alcanza veloz,
hacia el fin de las añoranzas.

El día se m’apaga

El día se m’apaga
i fins i tot els estels
lluíten, i criden
per fugir del parany de les branques
del.lint-se per fruïr d’un altre matinada.

Tantes llunes fredes,
arrossegant oceans sencers
i tot el seu blau,
vers l’esperança de trobar
un camí conegut,
un camí a casa.

I em dius que
els ulls s’et tanquen,
que el día se t’apaga,
i encara que les ombres esperonin tragèdies,
rere l’horitzó ja conté l’alenada
el sol i la joia de les hores i els dies.

Tanca els ulls,
la nit és quasi fosa,
i la matinada t’encalça veloç
vers la fi de les anyorances.

Enric
 
He escrito este poema en catalán. Como siempre, incluyo la traducción y el original.



El día se me apaga


El día se me apaga
y hasta las estrellas
luchan y gritan
por huir de la trampa de las ramas
deseando disfrutar de otra madrugada.

Tantas lunas frías,
arrastrando océanos enteros
y todo su azul,
hacia la esperanza de encontrar
un camino conocido,
un camino a casa.

Y me dices que
los ojos se te cierran,
que el día se te apaga,
y aunque las sombras espoleen tragedias,
tras el horizonte ya contiene el aliento
el sol y la felicidad de las horas y los días.

Cierra los ojos,
la noche casi se fundió,
y la madrugada te alcanza veloz,
hacia el fin de las añoranzas.

El día se m’apaga

El día se m’apaga
i fins i tot els estels
lluíten, i criden
per fugir del parany de les branques
del.lint-se per fruïr d’un altre matinada.

Tantes llunes fredes,
arrossegant oceans sencers
i tot el seu blau,
vers l’esperança de trobar
un camí conegut,
un camí a casa.

I em dius que
els ulls s’et tanquen,
que el día se t’apaga,
i encara que les ombres esperonin tragèdies,
rere l’horitzó ja conté l’alenada
el sol i la joia de les hores i els dies.

Tanca els ulls,
la nit és quasi fosa,
i la matinada t’encalça veloç
vers la fi de les anyorances.

Enric

Muy buen poema querido amigo, ha sido un placer estar entre tus versos un abrazo
 
Encantada de leerte,seguire tus lineas un abrazo

Tienes las puertas a esta casa de mi poesía siempre abiertas. Será un placer recibirte en mis versos.

Muchas gracias por leerme y por tus palabras. Celebro que te haya gustado.

Enric
 

MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo (opcional) de nuestra comunidad.

♥ Hacer una donación
Atrás
Arriba