La Sexorcisto
Lluna V. L.
A vegades pense que
soc pur plàstic,
una botella que baixa
per un riu ple d'espuma
i d'objectes rebutjats
en el qual no pots
ni veure la mateixa aigua,
una massa que descendeix
en una processó
que es fica pels ulls buits,
arriba al cervell i ix a dojo pel clatell,
no fa olor ni vegetació ni a podrit
és una olor neutra
com alguna cosa que espera
pacient per a donar-te una dentada mortal,
espirals boges que s'emporten parts de nosaltres cap a la mar
en els fons inert de la qual comencen
a sorgir piràmides post-egípcies plastificades.
soc pur plàstic,
una botella que baixa
per un riu ple d'espuma
i d'objectes rebutjats
en el qual no pots
ni veure la mateixa aigua,
una massa que descendeix
en una processó
que es fica pels ulls buits,
arriba al cervell i ix a dojo pel clatell,
no fa olor ni vegetació ni a podrit
és una olor neutra
com alguna cosa que espera
pacient per a donar-te una dentada mortal,
espirals boges que s'emporten parts de nosaltres cap a la mar
en els fons inert de la qual comencen
a sorgir piràmides post-egípcies plastificades.
Última edición:
