Vergonya

[Luis Rubio]

No calia oblidar les persones belles,
però no les recorde.
En la casa pairal de la memòria
s’han esvaït els límits de les ombres.
Vianant empedreït,
he trepitjat els marges
sense trobar cap rostre conegut.
De vegades, camine per vora riu
acaronant els carreus de la barana
i els vells retuts que em miren
podrien haver sigut antigues amistats,
però ningú em saluda.
Només l’esguard esquerp d’algun amant
em diu que on jo gaudia de la llibertat
dels setze anys
potser hi havia abús
i, ara, vergonya.

 

[La Sexorcisto]

No calia oblidar les persones belles,
però no les recorde.
En la casa pairal de la memòria
s’han esvaït els límits de les ombres.
Vianant empedreït,
he trepitjat els marges
sense trobar cap rostre conegut.
De vegades, camine per vora riu
acaronant els carreus de la barana
i els vells retuts que em miren
podrien haver sigut antigues amistats,
però ningú em saluda.
Només l’esguard esquerp d’algun amant
em diu que on jo gaudia de la llibertat
dels setze anys
potser hi havia abús
i, ara, vergonya.

La senyora que porta una bena en els ulls i una balança a la mà, torna a afonar-se amb el Titanic.

Kiss.

 

[Luis Rubio]

La senyora que porta una bena en els ulls i una balança a la mà, torna a afonar-se amb el Titanic.

Kiss.

Justícia poètica

 

[goodlookingteenagevampire]

No calia oblidar les persones belles,
però no les recorde.
En la casa pairal de la memòria
s’han esvaït els límits de les ombres.
Vianant empedreït,
he trepitjat els marges
sense trobar cap rostre conegut.
De vegades, camine per vora riu
acaronant els carreus de la barana
i els vells retuts que em miren
podrien haver sigut antigues amistats,
però ningú em saluda.
Només l’esguard esquerp d’algun amant
em diu que on jo gaudia de la llibertat
dels setze anys
potser hi havia abús
i, ara, vergonya.

Si l'enfocament individual canvia amb el pas del temps no és rar que els costums i les cosmovisions caduquen.
Salutacions cordials, Lluís.