Lexema
Poeta que considera el portal su segunda casa
Aquells amants d'ànimes lliures
somien amb remuntar sobre la lluna
i que no hi hagi ombra cap,
que amenaci la seva antològica
història..
Aquelles libèl·lules galopants sobre els núvols eclipsades pel solstici d'estiu, s'entrellacen les seves quimeres en el blau adormit per l'amanyac de la seva aleteig.
Quant fulgor hi en seus llavis incandescents quanta enyorança de perpetuar els idíl·lics instants. Ànimes lliures de prejudicis i paradigmes hilarants.
Ànimes convulses com estrelles rialleres en la immensitat de el tot o res. Ànimes transcendents al pagament de l'pecat original.
Aquellos amantes de almas libres
sueñan con remontarse
sobre la luna y que no haya
sombra ninguna, que amenace
su antológica historia
Aquellas libélulas galopantes
sobre las nubes eclipsadas
por el solsticio de verano,
entrelazan sus quimeras
en el azul
dormido por el arrullo
de su aleteo.
Cuánto fulgor hay en sus labios incandescentes...! Cuánta añoranza de perpetuar los idílicos instantes...
Almas libres de prejuicios y
paradigmas hilarantes.
Almas convulsas como estrellas
risueñas en la inmensidad
del todo o nada. Almas
trascendentes al pago del
pecado original.
somien amb remuntar sobre la lluna
i que no hi hagi ombra cap,
que amenaci la seva antològica
història..
Aquelles libèl·lules galopants sobre els núvols eclipsades pel solstici d'estiu, s'entrellacen les seves quimeres en el blau adormit per l'amanyac de la seva aleteig.
Quant fulgor hi en seus llavis incandescents quanta enyorança de perpetuar els idíl·lics instants. Ànimes lliures de prejudicis i paradigmes hilarants.
Ànimes convulses com estrelles rialleres en la immensitat de el tot o res. Ànimes transcendents al pagament de l'pecat original.
Aquellos amantes de almas libres
sueñan con remontarse
sobre la luna y que no haya
sombra ninguna, que amenace
su antológica historia
Aquellas libélulas galopantes
sobre las nubes eclipsadas
por el solsticio de verano,
entrelazan sus quimeras
en el azul
dormido por el arrullo
de su aleteo.
Cuánto fulgor hay en sus labios incandescentes...! Cuánta añoranza de perpetuar los idílicos instantes...
Almas libres de prejuicios y
paradigmas hilarantes.
Almas convulsas como estrellas
risueñas en la inmensidad
del todo o nada. Almas
trascendentes al pago del
pecado original.
Última edición:
