Luis Rubio
Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
Gouiran, Gérard. L'amour et la guerre. L'œuvre de Bertran de Born. Aix-en-Provence: Université de Provence, 1985.
Édition revue et corrigée pour Corpus des Troubadours, 2012.
Codi: 080,004 Autor: Bertran de Born Gènere: Chanson de croisade Número: XXXIV
Ara conec el valor del més gran
de tots aquells que es aixequen matí:
Senyor Conrad, el més pur, un bon jan
que allà es defèn, a Tir, d’En Saladí
i de la seua gentola.
Ajuda’l Déu, que el socors tardaran!
Tot sol està, tot sol patir li fan.
Senyor Conrad, teniu Jesús arran.
Ai las! No soc a Tir, soc lluny d’allí.
Van lentament ( no ho reconeixeran)
el comte, el duc, el rei i el seu delfí.
Viu la meua dama sola
i m’han romàs les forces a mitjan
pensant en tots els anys que passaran.
Senyor Conrad, dos reis no ajudaran.
Posaré els noms en aquest vers, ací:
El rei Felip n’és ú, qui no és gens fan
del rei Ricard; l’odi es resol així.
Tenen temor de caure en la garjola
d’En Saladí; a Déu enganyaran
car són fellons i a la guerra no van.
Senyor Conrad, els cants s’aplegaran
pensant només en vós i gens en mi.
I per això els he retret que han
fet cas omís de prendre el bon camí
No pensen que a Déu desola
que tot i el temps les tropes no se’n van?
Vós patint fam i fred, i allí s’hi estan!
Senyor Conrad, els eixos giraran
en aquest món, sobre el mal, a la fi.
Perquè en conec molt pocs que no faran
iniquitats als altres o al veí.
Però el que perd no es consola!
Sàpiguen doncs aquells que el deixaran
que deu escriu el que diuen i fan.
Senyor Conrad, el rei Ricard és gran
(Tot i que grans viltats del rei diguí).
Segur que enguany els navilis mouran
quan puga ser; és un fet genuí.
El rei Felip s’enrola
Amb altres reis, i amb tant d’esforç vindran
que enllà de l’Arbre-Sec conquistaran.
Papiol, ves pel camí
esperonant cap a Savoia el clan
que el rei Conrad, de Branditz està ran.
Quan arribaràs allí
tu li diràs que prompte ajudaran
les nostres naus. Ja no m’he enredraran.
Però al costat de Midons soc un nan.
Si ella no vol, els meus escuts no van.
Édition revue et corrigée pour Corpus des Troubadours, 2012.
Codi: 080,004 Autor: Bertran de Born Gènere: Chanson de croisade Número: XXXIV
Ara conec el valor del més gran
de tots aquells que es aixequen matí:
Senyor Conrad, el més pur, un bon jan
que allà es defèn, a Tir, d’En Saladí
i de la seua gentola.
Ajuda’l Déu, que el socors tardaran!
Tot sol està, tot sol patir li fan.
Senyor Conrad, teniu Jesús arran.
Ai las! No soc a Tir, soc lluny d’allí.
Van lentament ( no ho reconeixeran)
el comte, el duc, el rei i el seu delfí.
Viu la meua dama sola
i m’han romàs les forces a mitjan
pensant en tots els anys que passaran.
Senyor Conrad, dos reis no ajudaran.
Posaré els noms en aquest vers, ací:
El rei Felip n’és ú, qui no és gens fan
del rei Ricard; l’odi es resol així.
Tenen temor de caure en la garjola
d’En Saladí; a Déu enganyaran
car són fellons i a la guerra no van.
Senyor Conrad, els cants s’aplegaran
pensant només en vós i gens en mi.
I per això els he retret que han
fet cas omís de prendre el bon camí
No pensen que a Déu desola
que tot i el temps les tropes no se’n van?
Vós patint fam i fred, i allí s’hi estan!
Senyor Conrad, els eixos giraran
en aquest món, sobre el mal, a la fi.
Perquè en conec molt pocs que no faran
iniquitats als altres o al veí.
Però el que perd no es consola!
Sàpiguen doncs aquells que el deixaran
que deu escriu el que diuen i fan.
Senyor Conrad, el rei Ricard és gran
(Tot i que grans viltats del rei diguí).
Segur que enguany els navilis mouran
quan puga ser; és un fet genuí.
El rei Felip s’enrola
Amb altres reis, i amb tant d’esforç vindran
que enllà de l’Arbre-Sec conquistaran.
Papiol, ves pel camí
esperonant cap a Savoia el clan
que el rei Conrad, de Branditz està ran.
Quan arribaràs allí
tu li diràs que prompte ajudaran
les nostres naus. Ja no m’he enredraran.
Però al costat de Midons soc un nan.
Si ella no vol, els meus escuts no van.
