Cala Brisca

A les riqueses de la vida:
de la llengua, de la terra, de la gent...

Cala brisca té un tros sud i un tros nord,
té mata baixa i socarrell com pedra,
caballera de bruixa amb flor s'istiu,
té codolets de mil colors, i amb sort
troba ninetes d'ull es qui ets a serca,
i devall s'aigo una peixera hi viu;

té tanques amb bestiar, milans i xòrics,
miloques i soters foscos i clars,
hi van ses peixateres a pescar,
i sa baldritja ho té de purgatori.

Dins s'aigo hi suren dos illots amb corbs
marins, i un vell marí geu a ses roques.
A s'altre banda fa un penyal ben gros,
de penya llebetjada com n'hi ha poques,

i arena blanca i fina el vol besar,
i tapareres damunt s'aigo pengen,
i té una cova, i pins fins dins la mar,
i un riu ple de blauets qui peixets mengen.

i ses dunes no aturen mai de creixer,
i sempre donen lliris entre cards;
té un camí ample que d'una tanca vessa
i no hi ha cotxos....si es es més de març;

té una barrera que no es pot tancar,
i a sa vorera hi surten estrelletes,
copinyes, cavallets i ses ninetes,
y està ben buida cuan sa gent s'en va;

s'aigo de cala brisca es sempre neta,
i ses nits que fa lluna hi brilla es puu,
es fresca i sensa vorbs i amb molta roqueta,
sa font i argila no son de ningú.

Però si el cel es sa platja
també ho serà l'infern,
i a cala Brisca hi manca una baldritja...
hi manca una baldritja a cala Brisca.

Lul·lú dijo:

A Menorca no hi he estat mai, però ha de ser una mena de paradís, aixó sí, ventós. Molt a prop d'ací, a Tàrbena, també es parla salat, però els habitants canvien al valencià quan els parla un foraster. Bellíssim poema. Salutacions cordials.

Haz clic para expandir...

És un paradís en tots els sentits.
De la cultura catalana és com un banc de llavors guardat per si fa falta algún día.
sabia que salaven per algúns llocs de l'Ampordà, del País Valencià no ho sabia, gràcies.
Estic content que t'agradi, salut, Lul·lú... hehehes.