Cetrero3
Poeta fiel al portal
A les riqueses de la vida:
de la llengua, de la terra, de la gent...
Cala brisca té un tros sud i un tros nord,
té mata baixa i socarrell com pedra,
caballera de bruixa amb flor s'istiu,
té codolets de mil colors, i amb sort
troba ninetes d'ull es qui ets a serca,
i devall s'aigo una peixera hi viu;
té tanques amb bestiar, milans i xòrics,
miloques i soters foscos i clars,
hi van ses peixateres a pescar,
i sa baldritja ho té de purgatori.
Dins s'aigo hi suren dos illots amb corbs
marins, i un vell marí geu a ses roques.
A s'altre banda fa un penyal ben gros,
de penya llebetjada com n'hi ha poques,
i arena blanca i fina el vol besar,
i tapareres damunt s'aigo pengen,
i té una cova, i pins fins dins la mar,
i un riu ple de blauets qui peixets mengen.
i ses dunes no aturen mai de creixer,
i sempre donen lliris entre cards;
té un camí ample que d'una tanca vessa
i no hi ha cotxos....si es es més de març;
té una barrera que no es pot tancar,
i a sa vorera hi surten estrelletes,
copinyes, cavallets i ses ninetes,
y està ben buida cuan sa gent s'en va;
s'aigo de cala brisca es sempre neta,
i ses nits que fa lluna hi brilla es puu,
es fresca i sensa vorbs i amb molta roqueta,
sa font i argila no son de ningú.
Però si el cel es sa platja
també ho serà l'infern,
i a cala Brisca hi manca una baldritja...
hi manca una baldritja a cala Brisca.
Última edición: