Cetrero3
Poeta fiel al portal
Romandrà el romaní i, enzims endins,
ens cantarà el cucut que ja és vingut.
Plou i fanguegen vores i camins
per, de gripaus i ocells, gràcia i virtut.
Aigua de primavera corre ufana
i poc en sap el món de pena humana.
Avui que l’oreneta el fang mastega
per cosir, al voladís, un cistellet
(aquest meu voladís que l’aigua encega
fent-li creure que baixa tot pel dret)
I revola i s’esquitlla el més marí
i lluent dofí d’aquest nostre destí.
Com l’oreneta que tragina fang
vaig mastegant argila al meu terrat;
primavera atzarosa tinta sang
com ensagnen roselles tot un prat.
Mentre eixampla la saba de rosella
sembla que el llot es fa per l’oronella.
Última edición:
