Luis Rubio
Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
La lluna plena cau per l’espadat
bressolant la llum del malefici.
¿Quin sentit té l’angoixa?
Qui pren de la rancúnia el pagament
sadolla la set de venjança
però crema el bauprès.
Els esculls no fan noble el mariner
que viu pegat al fil de palomar
cosint rocalls al buc
com qui cus el plom de l’ham
mentre remuga paraules inaudibles.
Ans bé, convé desfer-se de tota impedimenta,
de tot allò que emboira el cervell
sense motiu.
La mar pot ser maligna.
Els penya-segats son perillosos
I de vegades només la mar oberta
deixa vore el camí de tornada.
bressolant la llum del malefici.
¿Quin sentit té l’angoixa?
Qui pren de la rancúnia el pagament
sadolla la set de venjança
però crema el bauprès.
Els esculls no fan noble el mariner
que viu pegat al fil de palomar
cosint rocalls al buc
com qui cus el plom de l’ham
mentre remuga paraules inaudibles.
Ans bé, convé desfer-se de tota impedimenta,
de tot allò que emboira el cervell
sense motiu.
La mar pot ser maligna.
Els penya-segats son perillosos
I de vegades només la mar oberta
deixa vore el camí de tornada.
