Luis Rubio
Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).
Codi: 029,013 Autor: Arnaut Daniel Gènere: Canso Número: XXI
Mètrica : a8 b8 c8 d8 e10 f10 g10’ (l’apòstrof indica rima femenina) (Riquer, 1975)
Sis cobles unissonans i una tornada de tres versos, amb rimes internes
L’aura hivernal fa els boscs brancuts
minvar, -que el dolç quallà amb fullam-
i deixa els becs dels pardalets
feixucs i muts, pares i fills;
que tinc el gust de fer i dir dolçors
a qui m’ha fet mudar de soca-rel
i em matarà si el meu afany no sana.
Tan clars van ser els llums rebuts
que el cor cregué en els ulls amb fam.
No veig en flors el mots secrets
d’altra. Els meus rars precs són senzills,
però em complau sentir aitals fervors
sense afrontar a qui em dona la mel
d’aquest servei de cap a peus que mana.
Alerta, amor! Som benvinguts?
Tinc por de fer-vos rebre el bram
pervers que us vol ben lluny d’uns fets.
Soc un amant sense perills,
però el cor fort em fa ocultar valors;
igual que un bes que pot semblar-se al gel,
pot ser el fred que el meu ardor demana.
Si l’aixopluc dels meus tributs
merita el preu d’aquest lligam,
els quiets precs que escriu dins drets
al pensament han donat brills;
Hauria mort, patint pels seus favors
que pregue breus i això manté l’anhel;
un altre goig no val ni una magrana.
Rostre dolç de trets volguts,
tremolaré per vos amb l’urc d’un flam
car sou la fi de tant destrets
que tenen bruts companys. Els grills
no arrancaran l’arrel dels meus enyors
perquè a ningú amí mai ni fui fidel
a Déu com soc a vos, deessa humana.
Músics i cants, no us quedeu muts,
canteu al rei que unfla el velam
que els premis són no gaire estrets
amb grans menjars i bons pernills.
Aneu, gaudiu joiells i brillantors
Que he mancat d’Aragó i torne amb zel
perquè m’han convidat amb molta ufana.
L’acord és fet, que el cor espere albors
on puge Arnau amb ella a algun estel.
No tinc major desig, ni enveja vana.
Codi: 029,013 Autor: Arnaut Daniel Gènere: Canso Número: XXI
Mètrica : a8 b8 c8 d8 e10 f10 g10’ (l’apòstrof indica rima femenina) (Riquer, 1975)
Sis cobles unissonans i una tornada de tres versos, amb rimes internes
L’aura hivernal fa els boscs brancuts
minvar, -que el dolç quallà amb fullam-
i deixa els becs dels pardalets
feixucs i muts, pares i fills;
que tinc el gust de fer i dir dolçors
a qui m’ha fet mudar de soca-rel
i em matarà si el meu afany no sana.
Tan clars van ser els llums rebuts
que el cor cregué en els ulls amb fam.
No veig en flors el mots secrets
d’altra. Els meus rars precs són senzills,
però em complau sentir aitals fervors
sense afrontar a qui em dona la mel
d’aquest servei de cap a peus que mana.
Alerta, amor! Som benvinguts?
Tinc por de fer-vos rebre el bram
pervers que us vol ben lluny d’uns fets.
Soc un amant sense perills,
però el cor fort em fa ocultar valors;
igual que un bes que pot semblar-se al gel,
pot ser el fred que el meu ardor demana.
Si l’aixopluc dels meus tributs
merita el preu d’aquest lligam,
els quiets precs que escriu dins drets
al pensament han donat brills;
Hauria mort, patint pels seus favors
que pregue breus i això manté l’anhel;
un altre goig no val ni una magrana.
Rostre dolç de trets volguts,
tremolaré per vos amb l’urc d’un flam
car sou la fi de tant destrets
que tenen bruts companys. Els grills
no arrancaran l’arrel dels meus enyors
perquè a ningú amí mai ni fui fidel
a Déu com soc a vos, deessa humana.
Músics i cants, no us quedeu muts,
canteu al rei que unfla el velam
que els premis són no gaire estrets
amb grans menjars i bons pernills.
Aneu, gaudiu joiells i brillantors
Que he mancat d’Aragó i torne amb zel
perquè m’han convidat amb molta ufana.
L’acord és fet, que el cor espere albors
on puge Arnau amb ella a algun estel.
No tinc major desig, ni enveja vana.
Última edición:
