• Nuevo Hazte Mecenas sin publicidad, blog propio, y apoya la poesía en español. Mi Libro de Poesía · Métrica Española (beta)

L'embat de les onades

Luis Rubio

Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
Companys, encara soc un home amb por.
La por m’ha acompanyat tota la vida.

La tinc als ossos, a la veu, als llavis
i a cada pas em defineix com un
ésser petit i vulnerable, un sac
de febleses que cerca el clot pregon
on amagar-se. El riu és més que mai
el lloc preuat on somiar despert
i viure la desfeta en solitud.

¿Com haig d’estar al front de tots vosaltres
si a penes puc mirar-me en un espill?

La tremolor, l’angoixa, el malestar
són sentiments d’un home pusil·lànime
que resisteix l’embat de la maror.
 
Companys, encara soc un home amb por.
La por m’ha acompanyat tota la vida.

La tinc als ossos, a la veu, als llavis
i a cada pas em defineix com un
ésser petit i vulnerable, un sac
de febleses que cerca el clot pregon
on amagar-se. El riu és més que mai
el lloc preuat on somiar despert
i viure la desfeta en solitud.

¿Com haig d’estar al front de tots vosaltres
si a penes puc mirar-me en un espill?

La tremolor, l’angoixa, el malestar
són sentiments d’un home pusil·lànime
que resisteix l’embat de la maror.


Els dubtes i incerteses no fan una altra cosa més que humanitzar-te. I et veig com aqueixa maror que amb el temps modela la roca i dibuixa contorns a la platja. Una abraçada, Gigio.
 
Companys, encara soc un home amb por.
La por m’ha acompanyat tota la vida.

La tinc als ossos, a la veu, als llavis
i a cada pas em defineix com un
ésser petit i vulnerable, un sac
de febleses que cerca el clot pregon
on amagar-se. El riu és més que mai
el lloc preuat on somiar despert
i viure la desfeta en solitud.

¿Com haig d’estar al front de tots vosaltres
si a penes puc mirar-me en un espill?

La tremolor, l’angoixa, el malestar
són sentiments d’un home pusil·lànime
que resisteix l’embat de la maror.

La maror sap que ha de seguir envistiendo, doncs deixar-te recuperar, pot ser el seu gran error. Així que encara que amb por i tan petit com un ratolí, segueix resistint la ventada.
 
Woaoo!. Quin sentiment!!!. M'ha agradat molt!!!. I amés m'he sentit molt identificat :-(
 

MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo de nuestros Mecenas.

✦ Hazte Mecenas

Sin publicidad · Blog propio · Apoya la poesía en español

Atrás
Arriba