Luis Rubio
Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
Serra-Baldó, Alfons. Els trobadors. Barcelona: Barcino, 1934 (2a ed. 1998).
Codi: 242,064 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Alba Número: XXV
— Rei gloriós, llum veraç, claredat,
Deu poderós, senyor meu, feu bondat,
al meu company subministreu-li ajuda;
no l’he llucat quan la nit fou vinguda
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, si no us heu despertat
no dormiu més, alceu-vos aviat
que en orient veig l’estrella creguda
que mena el jorn, bé l’he reconeguda
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, sentiu aquest consell
no dormiu més, que sent cantar l’ocell
que va buscant el dia pel boscatge
i té temor que el gelós us ultratge
i aviat serà l’alba!
Bell companyó mireu per l’espiell
i contempleu els astres en tropell!
Sabreu llavors que us done un ver missatge.
Si no em feu cas no em culpeu del damnatge
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, des que soc lluny de vós,
ni puc dormir ni estic gens animós.
De genollons pregue al fill de Maria
que amb mi torneu per lleial companyia
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, em vau dir ben caldós
que no dormís, que fora molt cuitós
i que vetlés fins que arribés el dia.
I ara no us plau que us cante d’alegria
i aviat serà l’alba
—Bell, dolç company, soc en tan bon sojorn
que no volgués mai més alba ni jorn.
Tinc el ser més formós nat d’una mare
acovilat i no vull que ens separe
ni el foll gelós ni l’alba!
[ALBA]
—Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, senher, si a vos platz,
al meu companh siatz fizels aiuda;
qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
et ades sera l’alba!
Bel companho, si dormetz o velhatz,
no dormatz plus, suau vos ressidatz;
qu’en orien vei l’estela creguda
c’amena·l jorn, qu’eu l’ai be conoguda,
et ades sera l’alba!
Bel companho, en chantan vos apel
no dormatz plus, qu’eu auch chantar l’auzel
que vai queren lo jorn per lo boschatge
et ai paor que·l gilos vos assatge
et ades sera l’alba!
Bel companho, issetz al fenestrel
e regardatz las estelas del cel!
Conoisseretz si·us sui fizels messatge;
si non o faitz, vostres n’er lo damnatge
et ades sera l’alba!
Bel companho, pos me parti de vos,
eu no·m dormi ni·m moc de genolhos,
ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,
que·us me rendes per leial companhia,
et ades sera l’alba!
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu’eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noch tro al dia.
Era no·us platz mos chans ni ma paria
et ades sera l’alba!
—Bel dous companh, tan sui en ric sojorn,
qu’eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasqués de maire
tenc et abras, per qu’eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l’alba!
Codi: 242,064 Autor: Giraut de Bornelh Gènere: Alba Número: XXV
— Rei gloriós, llum veraç, claredat,
Deu poderós, senyor meu, feu bondat,
al meu company subministreu-li ajuda;
no l’he llucat quan la nit fou vinguda
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, si no us heu despertat
no dormiu més, alceu-vos aviat
que en orient veig l’estrella creguda
que mena el jorn, bé l’he reconeguda
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, sentiu aquest consell
no dormiu més, que sent cantar l’ocell
que va buscant el dia pel boscatge
i té temor que el gelós us ultratge
i aviat serà l’alba!
Bell companyó mireu per l’espiell
i contempleu els astres en tropell!
Sabreu llavors que us done un ver missatge.
Si no em feu cas no em culpeu del damnatge
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, des que soc lluny de vós,
ni puc dormir ni estic gens animós.
De genollons pregue al fill de Maria
que amb mi torneu per lleial companyia
i aviat serà l’alba!
Bell companyó, em vau dir ben caldós
que no dormís, que fora molt cuitós
i que vetlés fins que arribés el dia.
I ara no us plau que us cante d’alegria
i aviat serà l’alba
—Bell, dolç company, soc en tan bon sojorn
que no volgués mai més alba ni jorn.
Tinc el ser més formós nat d’una mare
acovilat i no vull que ens separe
ni el foll gelós ni l’alba!
[ALBA]
—Reis glorios, verais lums e clartatz,
Deus poderos, senher, si a vos platz,
al meu companh siatz fizels aiuda;
qu’eu no lo vi, pos la nochs fo venguda,
et ades sera l’alba!
Bel companho, si dormetz o velhatz,
no dormatz plus, suau vos ressidatz;
qu’en orien vei l’estela creguda
c’amena·l jorn, qu’eu l’ai be conoguda,
et ades sera l’alba!
Bel companho, en chantan vos apel
no dormatz plus, qu’eu auch chantar l’auzel
que vai queren lo jorn per lo boschatge
et ai paor que·l gilos vos assatge
et ades sera l’alba!
Bel companho, issetz al fenestrel
e regardatz las estelas del cel!
Conoisseretz si·us sui fizels messatge;
si non o faitz, vostres n’er lo damnatge
et ades sera l’alba!
Bel companho, pos me parti de vos,
eu no·m dormi ni·m moc de genolhos,
ans preiei Deu, lo filh Santa Maria,
que·us me rendes per leial companhia,
et ades sera l’alba!
Bel companho, la foras als peiros
me preiavatz qu’eu no fos dormilhos,
enans velhes tota noch tro al dia.
Era no·us platz mos chans ni ma paria
et ades sera l’alba!
—Bel dous companh, tan sui en ric sojorn,
qu’eu no volgra mais fos alba ni jorn,
car la gensor que anc nasqués de maire
tenc et abras, per qu’eu non prezi gaire
lo fol gilos ni l’alba!
Última edición:
