Lantusset
Poeta recién llegado
Rosa del capvespre,
ets tu. Fa anys
que ens coneixem,
i ni una sola carícia deixada anar.
Poc temps després de caminar,
ja de tu n’estava més
que de les altres.
Quan jugàvem al carrer,
un gavadal de coses ben sonants
se’m presentava a la ment, però
et plaïa més desembolicar la infantesa;
refulgies i tornaves al joc.
Posats en l’imaginari,
et perfilava com la mare dels meus fills,
malgrat que sols érem
l’entreteniment de “Pares i Mares”.
ets tu. Fa anys
que ens coneixem,
i ni una sola carícia deixada anar.
Poc temps després de caminar,
ja de tu n’estava més
que de les altres.
Quan jugàvem al carrer,
un gavadal de coses ben sonants
se’m presentava a la ment, però
et plaïa més desembolicar la infantesa;
refulgies i tornaves al joc.
Posats en l’imaginari,
et perfilava com la mare dels meus fills,
malgrat que sols érem
l’entreteniment de “Pares i Mares”.