Era un dia d'hivern qualsevol al pis de Benimaclet. Els meus companys de la ribera baixa ; del poble de Sueca. Es gent molt propera i plana i ràpidament et sents còmode amb ells.No necessiten ser perquè ho son i viuen la vida i la cultura des de la quotidianeitat del poble. Valencians fins la medul.la però sense adonar-se'n que porten un Joan Fuster dins. Per a mi les dones de Sueca son sueques no pel físic necessàriament sinò per la simpatia i la gràcia que porten.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.
