La cafetera assassina

saturno50

Poeta que considera el portal su segunda casa
Era un dia d'hivern qualsevol al pis de Benimaclet. Els meus companys de la ribera baixa ; del poble de Sueca. Es gent molt propera i plana i ràpidament et sents còmode amb ells.No necessiten ser perquè ho son i viuen la vida i la cultura des de la quotidianeitat del poble. Valencians fins la medul.la però sense adonar-se'n que porten un Joan Fuster dins. Per a mi les dones de Sueca son sueques no pel físic necessàriament sinò per la simpatia i la gràcia que porten.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.
 
Era un dia d'hivern qualsevol al pis de Benimaclet. Els meus companys de la ribera baixa ; del poble de Sueca. Es gent molt propera i plana i ràpidament et sents còmode amb ells.No necessiten ser perquè ho son i viuen la vida i la cultura des de la quotidianeitat del poble. Valencians fins la medul.la però sense adonar-se'n que porten un Joan Fuster dins. Per a mi les dones de Sueca son sueques no pel físic necessàriament sinò per la simpatia i la gràcia que porten.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.
Hi ha que vore quins experiments més eixerits que us venen al cap. Mira que omplir una cafetera italiana amb llet! Aneu amb compte amb els atifells de cuina que tenen vida pròpia. Podies haver fet una poesia en comptes d'una narració, ja que hi som. Salutacions cordials. Miquel - Lluís.
 
Era un dia d'hivern qualsevol al pis de Benimaclet. Els meus companys de la ribera baixa ; del poble de Sueca. Es gent molt propera i plana i ràpidament et sents còmode amb ells.No necessiten ser perquè ho son i viuen la vida i la cultura des de la quotidianeitat del poble. Valencians fins la medul.la però sense adonar-se'n que porten un Joan Fuster dins. Per a mi les dones de Sueca son sueques no pel físic necessàriament sinò per la simpatia i la gràcia que porten.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.
En esas cafeteras solo se pone agua. El escrito es atrapante, como el título. Excelente. Un gusto leerte. Saludos
Azalea.
 
Era un dia d'hivern qualsevol al pis de Benimaclet. Els meus companys de la ribera baixa ; del poble de Sueca. Es gent molt propera i plana i ràpidament et sents còmode amb ells.No necessiten ser perquè ho son i viuen la vida i la cultura des de la quotidianeitat del poble. Valencians fins la medul.la però sense adonar-se'n que porten un Joan Fuster dins. Per a mi les dones de Sueca son sueques no pel físic necessàriament sinò per la simpatia i la gràcia que porten.
A la cuina algú va posar un retall de periòdic d'un crim a un restaurant: - ''Asesinado por criticar el menú''- amb la foto d'un pobre home que, en servir-li el menú a un restaurant i fer una queixa, va morir d'un dispar.Malgrat la crueldat de la notícia allí va romandre el retall perquè el teniem oblidat penjadet a la paret al costat del calandari de neteja i d'altres. Si algú s'atrevía a criticar el menú ja sabía el que li esperava i així va ser. Estavem els quatre fent café i entre xarrucs d'espera me se va ocórrer fer un experiment amb la cafetera. -Per què en comptes d'aigua no li posem llet i tindrem café amb llet? Li posí llet fins la vàlvula i anava el foc bastant ràpid però la llet no eixia per molt que esperàvem. Li endossí més i més foc i allò s'inflamava i rugia sense donar signes d'eixir. En un moment donat pegà un esclafit i sortí la vàlvula amb la força d'una bala. A mi em passà rajant la camiseta per travessar la porta de la cuina.Els quatre ens quedarem blancs i poc a poc sentirem que tornàvem a nàixer.


Et felicito, apreciat poeta Saturno50, per la teva interessant i emocionant relat des del principi a la fi. Com aquest és un fòrum per a poesia en llengua diferent de l'espanyol, aquí a Mundo Poesia també hi ha un fòrum per prosa. Si vols pots escriure-hi perquè brilli amb llum pròpia. L'enllaç és http://www.mundopoesia.com/foros/foro/prosa-torre-de-babel-de-prosa.167/

Amb les meves felicitacions, una fraternal abraçada,

Ulpiano
 
entretenida prosa.Con muchos detalles que hacen sumergirse al lector..Aunque evitaré tomar cafe con mis amigos de sueca y el perelló por si acaso...
grata visita a tu rincón.
un saludo
 

MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo de nuestros Mecenas.

✦ Hazte Mecenas

Sin publicidad · Blog propio · Apoya la poesía en español

Atrás
Arriba