Senyals de dol

[Luis Rubio]

He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolau un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.

 

[Alizée]

He caminat corprès per la ciutat
travessant semàfors i carrers
en direcció a la mar:
vaig en silenci, com l’estudiant
que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara
estàs amb els companys
del col·legi major; uns montgolfiers
imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,
a retrobar la nau perduda,
arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella
i estic segur que d’ara endavant
esbrinarem la manera de tornar a bord.

Disculpa Apreciado Poeta y Amigo @Luis Rubio
que no te comente en el idioma en que publicas tu
escrito, es que no deseo hacerlo mal. Las dos últimas
estrofas me han significado mucho y me han parecido
profundas además de transmitir mucho sentimiento.
Sin embargo he de decirte que me ha gustado
todo el poema y he disfrutado mucho la lectura.
Gracias por compartir tu Arte. Te saludo afectuosamente,
con Admiración y deseándote siempre lo mejor ✿

 

[goodlookingteenagevampire]

He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.

El globus ha acumulat llast però sempre el pot deixar anar per a tornar a elevar-se. Salutacions cordials, Lluís.

 

[Luis Rubio]

Disculpa Apreciado Poeta y Amigo @Luis Rubio
que no te comente en el idioma en que publicas tu
escrito, es que no deseo hacerlo mal. Las dos últimas
estrofas me han significado mucho y me han parecido
profundas además de transmitir mucho sentimiento.
Sin embargo he de decirte que me ha gustado
todo el poema y he disfrutado mucho la lectura.
Gracias por compartir tu Arte. Te saludo afectuosamente,
con Admiración y deseándote siempre lo mejor ✿

Moltes gràcies, amiga. He reescrit un sonet horrorós del 2010 i li he donat una altra oportunitat dins l'espectre del vers lliure, que és el format on més còmode em trobe. Salutacions cordials. Lluís

 

[La Sexorcisto]

He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.

Sant Nicolau empedrant destins.
Kiss

 

[Luis Rubio]

Sant Nicolau empedrant destins.
Kiss

Gràcies per la correcció. Sant Nicolau, esclar, no Sant Nicolàs, que no sabem qui és. Forta abraçada. Lluís.