Senyals de dol

Luis Rubio

Moderador ENSEÑANTE/Asesor en Foro Poética Clásica
Miembro del equipo
Moderadores
Moderador enseñante
He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolau un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.
 
Última edición:
He caminat corprès per la ciutat
travessant semàfors i carrers
en direcció a la mar:
vaig en silenci, com l’estudiant
que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara
estàs amb els companys
del col·legi major; uns montgolfiers
imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,
a retrobar la nau perduda,
arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella
i estic segur que d’ara endavant
esbrinarem la manera de tornar a bord.


Disculpa Apreciado Poeta y Amigo @Luis Rubio
que no te comente en el idioma en que publicas tu
escrito, es que no deseo hacerlo mal. Las dos últimas
estrofas me han significado mucho y me han parecido
profundas además de transmitir mucho sentimiento.
Sin embargo he de decirte que me ha gustado
todo el poema y he disfrutado mucho la lectura.
Gracias por compartir tu Arte. Te saludo afectuosamente,
con Admiración y deseándote siempre lo mejor
 
He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.


El globus ha acumulat llast però sempre el pot deixar anar per a tornar a elevar-se. Salutacions cordials, Lluís.
 
Disculpa Apreciado Poeta y Amigo @Luis Rubio
que no te comente en el idioma en que publicas tu
escrito, es que no deseo hacerlo mal. Las dos últimas
estrofas me han significado mucho y me han parecido
profundas además de transmitir mucho sentimiento.
Sin embargo he de decirte que me ha gustado
todo el poema y he disfrutado mucho la lectura.
Gracias por compartir tu Arte. Te saludo afectuosamente,
con Admiración y deseándote siempre lo mejor
Moltes gràcies, amiga. He reescrit un sonet horrorós del 2010 i li he donat una altra oportunitat dins l'espectre del vers lliure, que és el format on més còmode em trobe. Salutacions cordials. Lluís
 
Última edición:
He caminat corprès per la ciutat

travessant semàfors i carrers

en direcció a la mar:

vaig en silenci, com l’estudiant

que camina cap a Sant Nicolàs un tercer dilluns.

Tinc fe en tu.

Sé que a hores d’ara

estàs amb els companys

del col·legi major; uns montgolfiers

imaginaris s’enlairen sobre la platja deserta.

He vingut a fer-te costat,

a retrobar la nau perduda,

arrabassada per l’infortuni.

He trobat el missatge en la botella

i estic segur que d’ara endavant

esbrinarem la manera de tornar a bord.

Sant Nicolau empedrant destins.
Kiss
 

MundoPoesía se mantiene gracias a la publicidad y al apoyo de nuestros Mecenas.

✦ Hazte Mecenas

Sin publicidad · Blog propio · Apoya la poesía en español

Atrás
Arriba