Évano
Libre, sin dioses.
Amb el cap obert per tanta aigua,
nu com ninot robat a Somàlia
i amb ulls de Madelman xinès,
vaig arribar des d'un traca traca tà.
No m'agradava el xucu xucu xu;
això es va quedar a prop d'un castell
on el roure acompanya els udols llunyans,
tan llunyans com els llops dels contes,
dels contes de les mil i una nits.
Trepitjava lletres per les voreres,
m'inventava idiomes, sense adonar-me
que no calia inventar-se res.
Per les voreres del barri passejaven
xeringues errants i fum de tota mena;
de boca amb Ducados a boca amb Celta
anava un idioma malvivint, reinventant-se.
El llop malvat dels contes per als nens
havia arribat, de veritat, fins aquí.
Encara hi és. Encara hi serà.
És ara quan m'adono que també importa l'altre,
que n'hi ha més que el món que pots tocar:
un bon pit, una pilota, tu mateix... ves a saber!
No sé si els nàufrags de l'idioma,
en veure tanta gent nedant com els udols,
van llençar a l'aigua paraules del seu idioma,
i el seu idioma sencer, per si algú en recollia.
A poc a poc, i molt poc, vaig recopilar jo
paraules, com aquesta escanyolida poesia,
potser un grapat de versos mal comptats
que em fan sentir com un altre nàufrag,
amb menys terra i sorra que aquells.
Amb el pas del temps, em temo,
això serà com una platja on
les paraules destrossades i perdudes
les hauran de recollir i unir-les...
un altre Madelman xinès artificial?
Potser cal enfrontar-se al llop,
aquesta vegada, de debò.

nu com ninot robat a Somàlia
i amb ulls de Madelman xinès,
vaig arribar des d'un traca traca tà.
No m'agradava el xucu xucu xu;
això es va quedar a prop d'un castell
on el roure acompanya els udols llunyans,
tan llunyans com els llops dels contes,
dels contes de les mil i una nits.
Trepitjava lletres per les voreres,
m'inventava idiomes, sense adonar-me
que no calia inventar-se res.
Per les voreres del barri passejaven
xeringues errants i fum de tota mena;
de boca amb Ducados a boca amb Celta
anava un idioma malvivint, reinventant-se.
El llop malvat dels contes per als nens
havia arribat, de veritat, fins aquí.
Encara hi és. Encara hi serà.
És ara quan m'adono que també importa l'altre,
que n'hi ha més que el món que pots tocar:
un bon pit, una pilota, tu mateix... ves a saber!
No sé si els nàufrags de l'idioma,
en veure tanta gent nedant com els udols,
van llençar a l'aigua paraules del seu idioma,
i el seu idioma sencer, per si algú en recollia.
A poc a poc, i molt poc, vaig recopilar jo
paraules, com aquesta escanyolida poesia,
potser un grapat de versos mal comptats
que em fan sentir com un altre nàufrag,
amb menys terra i sorra que aquells.
Amb el pas del temps, em temo,
això serà com una platja on
les paraules destrossades i perdudes
les hauran de recollir i unir-les...
un altre Madelman xinès artificial?
Potser cal enfrontar-se al llop,
aquesta vegada, de debò.

